dijous, 10 de juliol del 2014

Salvem l'Aqüífer del Molinar [Spot HD]

Salvem l'Aqüífer del Molinar ja disposa de Canal propi a YouTube i ha compartit el seu primer vídeo. Si us ha agradat, deixeu-ne constància i farem més viral el nostre primer espot!:



dimarts, 24 de juny del 2014

"Un enemic del poble"


"Un enemic del poble", 
de Henrik Ibsen
Lectura dramatitzada, a càrrec de La Dependent
Lectura dramatitzada de l'obra de teatre de Henrik Ibsen "UN ENEMIC DEL POBLE" (En Folkefiende, 1882), a càrrrec de La Dependent Cia. de Teatre.

Una gran obra clàssica, plenament vigent, que ens explica la història d'unes aigües contaminades.

Participaran en la lectura els actors i actrius: Neus Agulló, Juli Cantó, Andrés Dénia, Rosanna Espinós, Joan Gadea, Ximo Llorens, Pepa Miralles, Pep Sellés, Juli Mira i Carlos Jorge Ilario entre altres.

Dia: divendres 27 de juny
Hora: 20.30 h
Lloc: seu de l'Associació De Veins De La Zona Nord,
Carrer de Sant Joan Bosco, 20 ALCOI.
Com arribar: http://binged.it/1lGUqOp
Organitza: Salvem l'Aqüífer del Molinar.

Aquest acte forma part de la programació de la XXXVI SETMANA DELS BARRIS, organitzada per l'Associació de Veïns Zona Nord.

Podeu consultar la programación completa en:
http://avzonanord.blogspot.com.es/2014/06/programa-xxxvi-setmana-dels-barris-zona.html

«'Un enemic del poble' és una obra de plena actualitat. Així, per exemple, al febrer del 2003 es va estrenar en el Teatre Rialto de València i al mes de novembre del mateix any es va estrenar en el Teatre Romea de Barcelona, dirigida per Carme Portaceli.

El protagonista de l'obra és el doctor Stockmann, que lluita en solitari per fer prevaler la veritat per damunt dels interessos econòmics i per la llibertat de l'individu.

L'obra és complexa i hi podem trobar diversos temes. El tema principal de la defensa de la llibertat i la lluita per la veritat es desenvolupa a través d'un conflicte produït per la contaminació de les aigües del balneari d'una petita ciutat noruega. Malauradament, aquest problema no és antic i, per tant, podem trobar-ne exemples similars avui dia.»

Font: http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/enemic/abans.html


dimarts, 18 de febrer del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (i 22)

Imatge presa de la web botanicmontserrat


VINT-I-DOSENA AL·LEGACIÓ:

Per últim, hem d'al·legar que la distribució de les competències urbanístiques de l'Acord del Consell de 22-02-2013, que és el que inicia la tramitació de la proposta presentada per l'empresa, no respecta el principi d'autonomia local (en clar contrast amb l'ATE València Dinamitza, publicada en el DOCV del 31-07-2012, en què la participació de l'Ajuntament de València en el procés de planificació no es limita a ser escoltat, sinó que inclou l'exigència de la seua “conformitat expressa”).
La jurisprudència sobre l'autonomia local en relació amb les competències urbanístiques deixa ben clar que, quan els aspectes discrecionals afecten de forma intensa els interessos locals, no es pot usurpar la capacitat de decisió municipal. Això significa que, davant de qüestions de mera oportunitat (com ara elegir entre diferents alternatives d'ubicació), preval el model físic que "dibuixa"el municipi (STS núm. 1366, de 13-07-1990; STS de 23-01-2013, dictada en el recurs 3849/2009; sentències TS de 05-07-2012, dictades en els recursos 3869 i 4066/2010, etc.).
No s'ha de perdre de vista que, a diferència del que ocorre amb altres activitats com, per exemple, les mineres (que, com és obvi, s'han d'implantar necessàriament on es localitzen els recursos miners), el projecte Alcoinnova admet múltiples ubicacions. És molt il·lustrativa la STS de 17-05-2012, dictada en el recurs 807/2010, que estableix que si l'activitat de planificació autonòmica té repercussions que permeten diferents solucions, la decisió correspon al municipi (cfr. fonament 2n).
La intensitat dels interessos locals implicats en l'ATE Alcoinnova és incomparablement major que la de l'ATE València Dinamitza, ja que Alcoinnova pretén transformar el model físic del municipi d'Alcoi i crear ciutat (sòl urbà) en el que ara és sòl protegit, en una ubicació que posa en perill la principal, i insubstituïble, font d'aigua potable de la població, i que comportarà un important llast econòmic.
La invocació de les competències econòmiques de la Generalitat no justifica que s'impose al municipi un assentament urbà en el que ara és el seu sòl no urbanitzable de protecció forestal i paisatgística, en contra dels compromisos electorals de la major part dels regidors de la Corporació.

Si la intensitat dels interessos municipals és inqüestionable, la prevalença dels interessos supralocals no queda en absolut acreditada, sobretot perquè, com hem dit, la ubicació d'Alcoinnova a l'àrea de la Canal és només una (potser la pitjor) de les alternatives possibles.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]


dissabte, 15 de febrer del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (21)

Imatge presa de la web oestearquitectos


VINT-I-UNENA AL·LEGACIÓ:

Tot el que hem al·legat demostra que la ubicació elegida per l'empresa promotora  contravé la legislació bàsica estatal del sòl i de protecció del medi ambient i no reuneix els requisits de l'article 1.3 de la Llei 1/2012, de 10 de maig, de la Generalitat, de mesures urgents d'impuls a la implantació d'actuacions territorials estratègiques. És per això que considerem necessari que la Subdirecció General d'Ordenació, Planificació i Actuacions Territorials Estratègiques ajude activament La Española a seleccionar una localització per a les seues empreses que no conculque la legalitat i que no comprometa la qualitat de l'aigua potable d'Alcoi.
Dit açò, hem d'apuntar que la major part de l'actuació proposada no té un caràcter productiu o empresarial, sinó clarament urbanístic. La promotora, a més de traslladar les seues fàbriques, vol desenvolupar nou sòl i ofertar parcel·les i, per tal de no restringir les seues possibilitats com a urbanitzadora, dilata els períodes d'execució i obre la porta a tota mena d'activitats i d'usos, inclosos els residencials, comercials i recreatius. Això també explica l'admissió d'activitats potencialment contaminadores del sòl i les més que sospitoses desaparicions d'algunes de les exigències fixades per la CHX, que no es reflecteixen en la documentació amb eficàcia normativa (no hem trobat, per exemple, cap referència en les normes urbanístiques a l'obligatorietat de la predepuració en cada empresa, o a les canonades encamisades).
L'enorme laxitud del presumpte filtre tecnològic (que més que un filtre és una declaració d'intencions buida de contingut normatiu) evidencia aquesta voluntat de no restringir el mercat (és difícil imaginar cap activitat que no puga superar-lo amb facilitat). El mateix podem dir de la genèrica exigència d'una garantia financera que, per la seua indefinició quant a la cobertura mínima i el seu abast, és clar que només és una cortina de fum. Ni en l'informe de sostenibilitat ambiental ni en l'informe de sostenibilitat econòmica trobem cap anàlisi de riscos que identifique els escenaris accidentals i avalue els costos i les possibilitats de reparació, passos aquestos imprescindibles per a fixar la quantia d'una garantia financera que, d'altra banda, atesa l'enormitat dels danys monetaris que es derivarien de la contaminació de l'aqüífer del Molinar, difícilment voldrà ser assumida per les companyies asseguradores (tret que tinga, com sembla ser el cas, un abast molt parcial i limitat).
El caràcter predominantment urbanístic de l'actuació es confirma per la inexistència de propostes concretes d'implantació d'activitats que no siguen les de les empreses del grup La Española i pel fet que les dues unitats d'execució, a mes de poder dividir-se "como consecuencia de la coyuntura socio-económica", poden desenvolupar-se simultàniament, de manera que sembla evident que serà la demanda de parcel·les la que determinarà la velocitat d'ocupació, urbanització i construcció dels terrenys.

Açò, unit a la inconsistència i manipulació de l'estudi d'alternatives, ens fa pensar que la proposta de l'empresa té un marcat component especulatiu dirigit a afavorir els interessos particulars dels actuals propietaris dels terrenys ubicats a la Canal. Però, al marge de si les nostres conclusions són o no encertades, el que és innegable és el caràcter predominantment urbanístic de l'actuació, un urbanisme "a la carta" que de cap de les maneres pot utilitzar el paraigua d'una eina tan extraordinària i excepcional com la de les actuacions territorials estratègiques, i menys encara tenint en compte el contingut de l'Acord de 30 de gener de 2013, de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Generalitat (publicat en el BOE i en el DOCV del dia 12-03-2013), que estableix que el promotor d'una ATE no pot actuar com a agent urbanitzador sinó, únicament, com a "promotor d'una actuació productiva o empresària".

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dimecres, 12 de febrer del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (20)

Imatge presa de la web suspirosdelserpis.wordpress.com

VINTENA AL·LEGACIÓ:

La ubicació pretesa per a l'ATE comportaria un increment de la mobilitat motoritzada, en contradicció amb les directrius de l'Estratègia Territorial, ja que ni permetria l'accés a peu, ni amb bicicleta, ni —de manera adequada— amb transport públic col·lectiu.
Com diu l'informe de 28/11/2012 del Servei de Projectes d'Infraestructures, de l'aleshores Conselleria d'Infraestructures i Transport:
"En cualquier caso, y pese al interés del promotor en el fomento del empleo de la bici por los trabajadores del parque empresarial, hay que indicar que el nuevo centro de trabajo se halla a unos 7 Km de la zona más próxima del núcleo urbano de Alcoi, en un itinerario semejante al de la N-340. Tal como apunta en su propio documento de consulta, las conexiones en bicicleta son posibles para distancias inferiores a 5 Km, por lo que será difícil el fomento de este medio de transporte, cuando el principal obstáculo es la propia distancia al núcleo urbano. En cuanto al ferrocarril, sólo será posible su fomento si, además de mejorar la línea de ferrocarril, se crea una línea de transporte público que conecte el parque empresarial con la estación de ferrocarril, ya que la misma se halla a unos 10 Km de la nueva zona industrial."
A la distància existent des de la ciutat d'Alcoi fins a l'àmbit de l'ATE, cal afegir el fort desnivell existent: uns 230 metres des del centre de la ciutat fins a la part més baixa dels terrenys de l'actuació. És evident que, amb aquestes condicions, els itineraris ciclistes proposats no tenen cap possibilitat de connectar adequadament l'actuació; si de cas, tenen sentit com a vies esportives i/o recreatives.

La connexió amb transport públic també és inexistent mitjançant el servei públic municipal, a menys que s'habilitara una línia expressament amb aquesta finalitat, amb la consegüent càrrega econòmica per a la ciutat (ja que la implantació no preveu fer-se càrrec d'aquest sobrecost). El servei mitjançant el transport interurbà actual també és molt precari i, en tot cas, insuficient per a permetre la mobilitat que generaria aquest desenvolupament urbanístic; pel que fa a un futurible transport exprés, aquest a hores d'ara no és més que una entelèquia.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

diumenge, 9 de febrer del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (19)

Imatge presa de la web cuencaalternativa.net

DINOVENA AL·LEGACIÓ:

Segons el Pla de Prevenció d'Incendis, en els terrenys forestals situats en la part septentrional de l'actuació es preveu que es destinaran a zones verdes de la xarxa secundària o a parc públic natural, "manteniéndose su uso actual forestal".
No obstant això, bona part dels terrenys que envolten el mas de Cóp, forestals segons el Mapa Forestal d'Espanya i l'Inventari Nacional Forestal, en l'Estudi d'Integració Paisatgística apareixen ocupats per edificacions dins la zona TBA d'ús terciari.

A més, en el Plànol 10 ("Infraestructuras de defensa contra incendios") es pot observar que s'inclouen edificacions dins de la franja de protecció, la qual cosa és totalment improcedent. També comprovem que no hi ha franja de protecció entre l'esmentada zona TBA i els terrenys forestals (sòl no urbanitzable) que fiten amb aquesta per l'est i que es troben fora de l'actuació; en aquest punt la franja de protecció hauria d'establir-se dins de l'àmbit de l'actuació, tal com ho estableix clarament l'article 25.bis del Reglament d'Ordenació i Gestió Territorial i Urbanística.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dijous, 6 de febrer del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (18)

Imatge presa de la web d'El Mundo que il·lustra les inundacions a Alcoi de 1986,
amb pluges que van deixar 650 litres per metre quadrat en 48 hores.

DIHUITENA AL·LEGACIÓ:

L'estudi del clima inclòs en l'Informe de Sostenibilitat Ambiental és totalment deficient, la qual cosa ens du a pensar que altres qüestions d'igual o major importància, pel seu risc de contaminació de l'aqüífer, poden ser igualment defectuoses. L'estudi de riscos es refereix únicament a la documentació oficial, com ara el PATRICOVA per a les inundacions, vàlida amb caràcter general i per a delimitar grans àrees inundables, però mal adaptada a un estudi de cas local como aquest que ja parteix d'un estudi climàtic mal executat.
Ja ens hem referit en l'al·legació desena a la minusvaloració del risc de l'escorrentia potencial en les intensitats extremes de precipitació; a continuació exposarem, a tall d'exemple, algunes de les moltes incorreccions:
§  Es defeneix el clima de l'àmbit com a mediterrani, però "con rasgos de semiaridez, ya que su nivel pluviométrico no rebasa el total anual de 400 mm. Tiene más de cinco meses de sequía. En las cumbres de las sierras las precipitaciones son más elevadas. Las lluvias tienen un máximo en otoño y otro en primavera". Aquest caracterítzació no és correcta per diversos motius: el clima de la zona on s'ubica el projecte no té trets de semiaridesa, sinó que és subhumit. La mitjana d'Alcoi supera en el nucli urbà els 500 mm i en molts punts, com ara la zona indicada, pot superar els 600[1], ja que és un final de barranc en embut encara bastant obert a l'entrada de vents de gregal o nord-est, els més plovedors d'aquesta zona. L'origen de l'error està en l'estació que s'ha pres com a referència, el Menejador, que no s'assembla tant com es diu en l'estudi a la del lloc on es pretén executar l'actuació, a més de no ser fiable per les raons que posteriorment apuntarem.
§  Per una banda s'afirma que "no es raro alcanzar en los meses de invierno temperaturas inferiores a los 0 grados en la Sierra de Menetjador, no siendo infrecuentes las nevadas invernales", mentre que després no apunten ni un sol dia de neu en l'estació del Menejador (un error evident, causat pel fet que l'estació no és automàtica i ningú fa constar els dies de neu sobre el total de precipitació). El Menejador supera en dies de neu el nucli urbà d'Alcoi i la zona de referència, a mig camí entre els 4 o 5 dies de mitjana del cim i 1 del nucli urbà, però figura amb una mtijana de 0,1, que és una xifra reservada a diversos punts del litoral més pròxim. Les temperatures que se citen no poder ser d'aquest cim perquè no hi ha ningú, que se sàpia, encarregat de prendre aquestes referències diàriament i l'estació no és automàtica. D'on són, aleshores, aquestes temperatures?
§  S'indica que en l'àmbit de l'actuació la irregularitat interanual és molt marcada, amb anys que supera en poc els 120 mm i anys que supera els 600 mm. Aquests extrems són més que dubtosos, ja que, en el cas del Cercle Industrial, l'observatori proper més antic, només en un any es va baixar de 200 mm (177 mm en 1981) i en diversos es van superar els 800 (1986, 1989). Insistim que, per raons topogràfiques, d'exposició als vents del nord-est, d'allunyament de l'illa de calor urbana i per la vegetació existent, cal suposar que els valors són superiors en la zona afectada.
§  S'utilitza com a estació de referència la del Menejador, però aquesta no és vàlida, perquè les característiques són diferents de les del sector analitzat i perquè no han tingut un control de qualitat i homologació de les seues dades; la prova és que la ubicació recent d'una estació automàtica (de l'Agrupació Contra Incendis Forestals d'Alcoi), al costat mateix de la que se cita, ja està donant valors molts superiors, un 25%, als apuntats per a Alcoi, que encara deuen ser més alts en comparació amb els que s'aporten en aquest estudi i diferents, en qualsevol cas, als que es donen al lloc on es pretén ubicar el projecte.
§  S'atribueix a la zona un valor mitjà de precipitació de 379 mm que pot arribar als 600 mm en anys humits. La realitat és que en observatoris propers les mitjanes estan al voltant, com a mínim, dels 500 mm, i superen els 600 els que estan més a prop de l'àmbit de l'ATE; la Penella d'Ànima (www.avamet.org) ronda els 700 al principi del mateix barranc. Ni Tan sols els observatoris de sotavent del Menejador a Ibi (www.avamet.org), que no es corresponen amb les característiques de la ubicació, donen xifres inferiors als 400 mm.



[1] Miró Pérez, J., op. cit.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dilluns, 3 de febrer del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (17)

Imatge presa de la web artelista.com

DISSETENA AL·LEGACIÓ:

Pel que fa a l'Estudi de Patrimoni (annex 5 de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental), la informació aportada al respecte es redueix a la sol·licitud de realització d'una prospecció i la valoració de les restes conegudes fins ara. La Direcció General de Patrimoni va notificar la necessitat de fer aquesta prospecció superficial. D'això se'n deriven dos conclusions:
  • No hi ha fins el moment un estudi específic per a valorar les afeccions directes sobre jaciments arqueològiques, perque encara no s'ha fet l'estudi. I açò és imprescindible per a qualsevol estudi d'impacte ambiental. Així que el document és nomes un “punto de partida” (pàg. 3). Fins que no es faça la prospecció, no pot existir ni la memòria d'impacte ambiental ni l'informe vinculant de la Conselleria de Cultura.
  • La valoració preliminar no és gens acurada. És pràcticament un resum escolar de la prehistòria d'Alcoi sense cap referència concreta. No reflecteix el coneixement actual de vestigis arqueològics; per exemple, manca la localització d'un jaciment d'època ibèrica provinent de prospeccions anteriors al mas de la Penya (Ortiz et al., 2002[1]). A més, conté errors garrafals, com ara una referència als elements etnològics "relacionados con el río Verde" (suposem que fa referència al barranc del Regall). Però el caràcter tan genèric de tot el treball fa sospitar que l'informe és el reaprofitament parcial d'un altre anterior.
L'informe no contempla en cap moment l'impacte paisatgístic de l'obra sobre les pintures de la Sarga, lloc de referència mundial, que és l'unic element declarat Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO que hi ha al terme alcoià (Declaració Kyoto 1998). Tampoc es té en compte aquest referent en l'Estudi d'Integració Paisatgística.
En aquest sentit cal indicar que les propostes de l'equip del Projecte "Inventario de los sitios arqueológicos con arte rupestre de la Comunitat Valenciana", de la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, liderat per l'expert M. Hernandez (García et al., 2011[2]) proposa un nivell de protecció de l'art rupestre que estiga condicionat a l'impacte visual. Aquest és definit com la protecció del "Entorno visual, condicionado a informe favorable de la GVA", referit a aquell impacte que no supose "alteración de las condiciones paisajísticas actuales". És a dir, si hi ha una alteració de les condicions paisatgístiques actuals, i açò és segur, l'impacte des dels abrics de la Sarga es veu àmpliament afectat. Hauria d'exigir-se un informe raonat de la GVA.
3. En un sentit més general,  i una àrea ampla, contemplada en la carta de Paisatges Culturals de la UNESCO, una alteració paisatgística en un entorn com el de la Canal impacta sobre l'indret que reuneix els vestigis arqueològics més importants del terme i els únics on s'han destinat recursos públics per a la posada en valor i projecció social del patrimoni:
- a la Sarga, on el ministeri de Cultura i la Generalitat han destinat molts recursos per condicionar l'accés i promocionar la visita. Estem parlant d'un recurs patrimonial a nivell mundial (Patrimoni Humanitat UNESCO);
- al Puig d'Alcoi, on l'ajuntament i la Universitat d'Alacant han destinat molt recursos i esforços per condicionar el poblat i la fortificació ibèrica (declarada BIC).
Açò ens situa davant un escenari de balafiament de recursos públic destinats a la posada en valor d'un espai que es desvirtua amb projectes privats que impacten en el paisatge cultural de tots. A més, es malmet una alternativa econòmica d'alta rendibilitat social i capacitat de dinamització socioeconòmica com és un autèntic turisme cultural i de patrimoni.



[1] Ortiz, R. i al., "El context arqueològic de La Canal i de La Sarga (Alcoi-Xixona)", en Hernández, M.S i Segura, J.M. (coords.), La Sarga. Arte rupestre y territorio, Alcoi, 2002.
[2] García, G., Hernández, M. i Barciela, V., "Entornos de protección del arte rupestre de la Comunidad Valenciana: propuesta y aplicación", Pyrenae (Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental) núm. 42, vol. 2 (2011).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

divendres, 31 de gener del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (16)



SETZENA AL·LEGACIÓ:

En l'Informe de Sostenibilitat Ambiental no s'avaluen tots els impactes derivats de l'actuació.
L'annex I de la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, determina quin és el contingut que han de tindre els informes de sostenibilitat ambiental.
Entre aquestos continguts inclou els probables efectes significatius en el medi ambient, els quals han de comprendre "los efectos secundarios, acumulativos, sinérgicos, a corto, medio y largo plazo, permanentes y temporales, positivos y negativos."
En l'Informe de Sostenibilitat Ambiental no es valoren per a res els impactes que tindrien algunes de les infraestructures necessàries per a l'actuació, com ara la connexió a la xarxa de gas natural, la xarxa de conducció d'aigua potable des de la xarxa municipal o les línies elèctriques, que com a projectes independents ja requeririen una avaluació d'impacte ambiental específica.
Així, pel que fa a la connexió a la xarxa de distribució de gas, simplement s'indica que es construiria un ramal des de la zona del cementeri d'Alcoi, utilitzant el camí d'accés a l'ermita de Sant Antoni, des d'on la conducció baixaria cap a les immediacions del projecte utilitzant el camí existent. Tot i que el recorregut d'aquest ramal travessaria el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, en l'Informe no es fa cap avaluació de l'impacte de la construcció d'aquesta xarxa.
A més, el traçat previst per a aquesta conducció entra en contradicció amb l'article 64 del PORN de la Font Roja, que indica que les futures infraestructurals de caràcter linial, com ara les línies elèctriques i de comunicacions, els gasoductes o les conduccions, hauran de dirigir-se amb caràcter prioritari cap als "corredors" de localització d'infraestructures que segueixen els eixos perifèrics del Parc (carreteres A-231, N-340, C-3313 i A-200). A més, l'article indica que "en qualsevol cas els corredors de localització d'infrastructures hauran d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci, existents."
Pel que fa a les línies elèctriques, en el Pla de Prevenció d'Incendis s'afirma que dins del sector les noves línies elèctriques es preveuen soterrades, mai aèries; tot i això, no s'aclareixen les característiques de les línies elèctriques des del punt de connexió a la xarxa fins a l'arribada al sector; per tant, tampoc no se n'avaluen els previsibles impactes.
L'article 68 del PORN estableix que "únicament es podran autoritzar les noves línies de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculades a les actuacions que es considerin compatibles en el PORN" i que "en cas que siga necessari el pas de noves línies elèctriques, hauran de discorrer de manera prioritària pels «corredors d'infrastructures» definits en l'article 64. Les línies elèctriques que no discorren per aquests corredors d'infrastructures, o aquelles que, tot i discórrer-hi, presenten característiques específiques que, a judici de la conselleria competent en medi ambient, facen previsible un impacte ambiental, paisatgístic o territorial elevat, hauran d'anar obligatòriament enterrades."
En la documentació exposada tampoc no hi ha cap referència als impactes de la subestació elèctrica que presumiblement requeriria l'ATE, ni a la seua possible ubicació (encara que les subestacions elèctriques i els transformadors ja no han d'utilitzar PCB com a aïllant, poden contenir altres olis minerals contaminants).
Quant a la conducció d'aigua potable des de la xarxa d'aigua potable municipal, l'Informe de Sostenibilitat Ambiental comenta que el Document de Concert Previ ja contemplava l'extensió de la xarxa d'aigua municipal des del depòsit de Sant Antoni fins a la urbanització de l'Estepar. Deixant de banda que, en tot cas, aquesta nova conducció també s'hauria de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental i que, com ja hem recordat, les conduccions d'aigua han de dirigir-se amb caràcter prioritari cap als "corredors" de localització d'infraestructures que segueixen els eixos perifèrics del Parc (art. 64 del PORN), cal remarcar que la conducció fins a la zona de la Canal prevista en el Document de Concert Previ només tenia sentit en tant que havia de donar servei als sectors urbanístics proposats per l'anterior govern municipal en l'esmentada partida (sectors 4, 5 i 6), els quals a hores d'ara han quedat definitivament descartats. Ha de quedar clar, per  tant, que si no s'admetera l'ATE Alcoinnova en els terrenys de la Canal, aquesta nova conducció no hauria de construir-se i, per tant, s'evitaria el seu impacte ambiental (de la mateixa manera que les arques públiques també s'estalviarien les corresponents despeses de manteniment).

Així mateix, tampoc es tenen en compte per a res els efectes acumulatius i sinèrgics d'altres projectes ja executats, com ara l'autovia A-7, que ha partit per la meitat la zona IV de l'àrea d'amortiment d'impactes del Parc Natural de la Font Roja i ha incrementat l'aïllament d'aquest espai natural.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dimarts, 28 de gener del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (15)

Imatge presa de la web otem2000.com

QUINZENA AL·LEGACIÓ:

L'informe de compatibilitat de l'ATE, com a document de referència, exigeix que l'empresa promotora justifique "con rigurosidad la bondad de las actividades admitidas en relación con sus efectos ambientales". Al seu torn, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer indica que l'actuació s'ha d'orientar cap a l'activitat logística més que a la fabril i que, en tot cas, s'han de prohibir les activitats molt contaminants o consumidores de grans volums d'aigua.
No obstant això, el projecte es limita a incloure una llista d'activitats permeses i no permeses que no conté cap tipus de justificació (ni rigorosa, ni de cap altra classe). Aquesta mancança és suficient per a rebutjar d'entrada la proposta, més encara si atenem a la importància d'aquesta qüestió per a la seguretat de l'aigua potable d'Alcoi.
L'empresa desobeeix obertament les exigències de l'estudi d'EVREN  —que, no ho oblidem, ha de ser "l'instrument guia per a l'autorització d'activitats"—  sense ni tan sols molestar-se a presentar cap estudi que acredite que pretén que se li autoritzen tenen un risc reduït. Així, trobem que gran part de les activitats industrials que proposa estan excloses expressament per l'estudi d'EVREN. És el cas, entre moltes altres, de les següents: indústria agroalimentàries i de begudes, comerç minorista de combustible per a l'automoció, fabricació de fibres sintètiques, fabricacions de sabons, detergents i altres articles de neteja, fabricació de perfums i cosmètics, fabricació d'altres productes químics, fabricació de maquinària, fabricació d'electrodomèstics, fabricació de mobles, fabricació de components electrònics, laboratoris fotogràfics, etc.
La major part d'aquestes activitats, a més de ser inadmissibles segons l'estudi d'EVREN, es troben també incloses en l'Annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl.
La inclusió del comerç al por menor de combustibles per a l'automoció en la llista d'activitats permeses és una nova evidència de la total falta de rigor de la proposta.
Sembla evident que el promotor de l'ATE vol instal·lar en els terrenys una àrea de servei de l'autovia A-7, amb la corresponent gasolinera, zona de restauració i de serveis i aparcament en superfície (la qual, curiosament, no apareix en les simulacions de l'estudi d'integració paisatgística).
És totalment inadmissible la inclusió d'una àrea de servei de l'autovia en els terrenys de l'ATE, amb els riscos ambientals que comportaria, quan aquesta podria instal·lar-se en altres punts pròxims a l'autovia, aigües avall dels pous del Molinar, on no es comprometria la seua indemnitat.
La venda al detall de carburants per a l'automoció és una activitat potencialment contaminants del sòl; els productes que s'hi manipulen, els hidrocarburs, són substàncies contaminants prioritàries en la normativa ambiental per les seues característiques de toxicitat, persistència o bioacumulació. De fet, els episodis de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies associats a les fuites d'hidrocarburs procedents de depòsits i canonades soterrats són molt freqüents.

L'afecció del sòl en aquest tipus d'instal·lacions prové no només d'episodis accidentals, sinó també, sobretot, de fuites o de petits vessaments que es produeixen al llarg del temps i que molt sovint no es detecten fins que la contaminació ha migrat fins a afectar les aigües subterrànies.

Tipus de fuita
Volum d'hidrocarbur (litres)
1 h
1 dia
1 mes
1 any
1-2 gotes / s
0,19
4,6
136
1.664
Forat d'1,6 mm
11,4
274
8.182
100.000
Forat de 3,2 mm
38,5
926
27.818
337.990
Forat de 6,4 mm
147
3.528
105.818
1.287.720
Pèrdues de combustible des d'un únic tanc soterrat,
en diferents circumstàncies, segons l'EPA americana.[1]
Encara que les estacions de servei que es construeixen actualment són més exigents des d'un punt de vista mediambiental (doble paret als tancs, sistemes automatitzats de detecció de fuites, etc.), els dispositius més moderns poden fallar en determinades condicions. De fet, totes les estacions de servei experimenten pèrdues d'hidrocarburs; la normativa actual només obliga a la detecció de fuites iguals o superiors a 100 ml/h (l'equivalent a 876 litres anuals), però ni tan sols es compleixen els controls de fuites i, fins i tot, hi ha pressions per part de les grans operadores per augmentar el llindar de detecció a 400 ml/h.
Per altra banda, una bona part de les activitats que es pretén permetre en aquesta actuació són activitats comercials que no tenen cap relació de complementarietat amb les industrials, la qual cosa contradiu l'informe de 30/11/2012 emés pel Servei de Planificació del Comerç, Artesania i Consum, que indica que s'han d'excloure "usos comerciales al por menor que generen una atracción propia, aun en el caso de que ello se derive de su singularidad".
Segons l'informe:
"Esta Dirección General ha venido manteniendo que se debe de evitar la convivencia cercana de actividades de comercio minorista con usos industriales en zonas destinadas predominantemente a actividades productivas, más aún si estas zonas se encuentran alejadas del casco urbano, por lo que las actividades terciarias, y concretamente el comercio al por menor, no debe de ser una alternativa en caso de ocupación parcial de las parcelas destinadas a los usos industriales en los polígonos.
Dichos usos generan distorsiones en la planificación de un urbanismo comercial adecuado al provocar unos efectos centrífugos que repercuten en las infraestructuras viarias y desaprovechan el efecto vertebrador que pueden incorporar a las zonas residenciales consolidadas o de expansión del núcleo urbano."
L'informe també recorda alguns principis inclosos en les directrius de creixement del sòl per a activitas econòmiques de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, destacant-ne els següents, de la directriu 92.1:
"- Reducir el número y la distancia de los desplazamientos por motivos de trabajo mediante el equilibrio entre la localización de la población y el empleo.
- Compatibilizar los usos residenciales con los del suelo para actividades económicas."
També reprodueix l'apartat 2 de l'article 32 de la Llei 3/2011, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, que estableix els criteris que s'han de considerar en la planificació urbanística del sòl destinat a usos comercials. Entre aquestos criteris està:
"Procurar la limitació del creixement de sòl comercial en zones industrials, excepte quan estiga justificada la seua implantació per la naturalesa de l'activitat comercial o siga complementària a l'activitat productiva."
Sobre com interpretar la referència a una possible implantació quan estiga justificada per la "naturalesa de l'activitat comercial o siga complementària a l'activitat productiva", l'informe aclareix que fa al·lusió "fundamentalmente a las actividades comerciales mayoristas vinculadas a la producción y dirigidas a profesionales. También cabe entender como complementarias a una actividad industrial las pequeñas tiendas que se integran en estaciones de servicio dirigidas a atender los requerimientos de los clientes potenciales de las gasolineras y, como ya se ha apuntado anteriormente, establecimientos para la atención de la demanda inmediata de quienes desarrollan su actividad profesional en los grandes complejos industriales".
Així, l'informe conclou que:
"A la vista de lo expuesto, resulta de especial interés que se determinen cuales son las actividades terciarias, o cuanto menos de comercio al por menor, que tienen cabida en el ámbito de actuación de este proyecto, y ello de acuerdo con lo previsto en el apartado 1 del artículo 32 de la citada Ley 3/2011, de Comercio de la Comunitat Valenciana.
Pero, en todo caso, deben excluirse actividades comerciales al por menor que, por sus dimensiones o características, generen una atracción propia ajena a los usos y actividades dominantes propuestas para el presente proyecto."
En definitiva, si la llista d'activitats industrials permeses és arbitrària —i, el que és pitjor, temerària—,  la de les activitats comercials demostra que aquestes no són cap complement de l'activitat industrial, sinó que són una opció il·limitada i totalment indefinida. Les conseqüències serien molt negatives per al comerç de proximitat dels nuclis urbans i, a més, s'incrementaria la mobilitat motoritzada.



[1] Agència de Residus de Catalunya, Guia de prevenció de la contaminació del sòl per a les activitats potencialment contaminants del sòl sota l’epígraf CCAE 50500: venda al detall de carburants per l’automoció, març 2009 (rev. novembre/2012).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

dissabte, 25 de gener del 2014

Al·legacions de Salvem al projecte (14)

Imatge presa de de la web Bioecología

CATORZENA AL·LEGACIÓ:

Pel que fa a l'Informe de Sostenibilitat Econòmica, observem el següent:
 A.- Previsión de evolución de la población en el municipio
a.    Les dades que s'empren són errònies entre 1900 i 1991. Entre les dues dates el creixement que ofereix l'estudi és de 3.316 habitants (de 54.044 a 57.360). La font citada és l'Institut Valencià d'Estadística (IVE). En realitat les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (obteses de la pàgina web de la Diputació Provincial d'Alacant: http://www.dip-alicante.es/documentacion/3demogr.asp?codigo=03009) assenyalen que el creixement de la població d'Alcoi entre les dues dates va ser de 32.526 (de 32.053 a 64.579).  Les conseqüències que s'obtenen d'aquesta evolució són, doncs, inapropiades.
b.    A partir de 1998 les dades ja són correctes, però no es justifica suficientment l'elecció d'aquesta data. De fet, des de 1998 (60.476 habitants) fins a 2003 (60.036) la població descendeix, es recupera posteriorment fins a 2008 (61.698), i torna a caure fins 2012 (60.837). Es tracta, doncs de variacions molt lleugeres (amb un màxim anual de 1'62 % i un mínim de -0'71 %) que mostren una situació d'estabilitat amb una lleugera tendència descendent. S'obvia que el màxim poblacional es va situar en 1987 amb 66.312 habitants. Vist amb aquesta perspectiva, el període dels darrers 5 anys de disminució no resulta rellevant ja que sembla molt clar que el descens significatiu es troba a la dècada posterior a 1988, amb una pèrdua de 5.863 habitants (de 66.312 el 1987 a 60.476 el 1998, -8'84 %) i una estabilització posterior.
c.    Les dades d'evolució percentual anual fins 1991 són incorrectes, així com el càlcul global entre 1998 i 2012. Es tracta, simplement, de la mitjana anual de la variació percentual. Caldria haver calculat la taxa de creixement anual acumulatiu. Segons el càlcul que presenta l'informe l'increment acumulat entre 1900 i 1991 és de 0'06% i entre 1998 i 2012 de 0'09%. En realitat, l'increment anual acumulat segons les dades de l'informe coincideix en el primer cas (0'06 %) però difereix notablement en el segon període (1998-2012) de 0'04 %. Amb les dades correctes, la taxa de creixement anual acumulatiu entre 1900 i 1991 és del 0'8 %.
d.    Amb aquests greus errors de fonts i metodològics els càlculs de projeccions (p.14) resulten completament invalidats. A més resulta inexplicable (i no hi ha cap justificació a l'informe) que en cap dels tres escenaris previstos (pessimista, tendencial i optimista) les dades de població no estimades (2008, 2009, 2010, 2011 i 2012) coincidesquen amb les reals.
e.    Com a conclusió es pot afirmar que tota l'anàlisi de previsió de l'evolució de la població és errònia i resulta supèrflua. Evidentment, qualsevol càlcul o estimació ulterior que partisca d'aquesta previsió és igualment erroni.

 B.- Estimación de la inversión
a.    Consta de 5 parts en les que es presenten, successivament, la definició de les obres d'urbanització, l'estimació del pressupost de la urbanització, la definició de les factories, l'estimació del pressupost de la factoria inicial i l'estimació total de la inversió.
b.    En general no hi ha cap estudi concret que permeta estimar adequadament els costos reals basant-se en les característiques específiques del terreny a urbanitzar. De fet, s'afirma que es calculen sobre la base d'altres actuacions. S'esmenten el Parc Estratègic de Vallada, Sant Vicent del Raspeig i el Pla d'Alzira i s'especifica que els costos per m2 per parcel·la neta es troben entre 60 i 83,5 € (p. 15). Cap de les tres s'assembla ni per orografia ni per característiques específiques del sòl o el subsòl ni per proximitat a espais naturals protegits a les de la zona on està prevista l'actuació. Resulta especialment rellevant que cap de les tres s'han projectat sobre un aqüífer amb uns requeriments de protecció tan elevats. És sorprenent i impropi, per tant, estimar sobre aquestes bases els costos d'urbanització. De fet, els costos totals (tret de les assistències i les taxes) s'estimen en poc més 61€/ m2 (11,4 milions/185.000 m2). És a dir, malgrat que s'indica que es difícil quantificar “un parque empresarial que se quiere singular y sujeto a una ATE, con los condicionants que la misma exige” (p. 15), els costos estimats se situen en la franja més baixa dels exemples adduïts. Si de cas, els condicionants de la mateixa suposarien uns costos superiors.
c.    No resulta estranya aquesta estimació atenent l'escàs rigor amb que es calculen els costos aproximats de cadascuna de les intervencions. Aquest apartat (p. 18) es troba plegat d'expressions de l'estil de “entendemos que con unos (..) € sería suficiente”, “lo cual nos daría” o “se podria quedar”. A més, la indefinició és absoluta pel que fa a la xarxa d'aigua, la xarxa elèctria i la xarxa de gas. En tots tres casos, s'indica expressament que no se sap d'on vindrà l'escomesa (electricitat i gas) o quin tipus de proveïment si propi o municipal (aigua).
d.    L'estimació del pressupost de la factoria inicial es limita a pressuposar costos estàndard de la construcció de les naus: “tendríamos que llegar hasta los 300 €/m2” per a la nau,  “rondaria los 30€/m2” per al pati, i “rondaria los 860 m2” per a oficines i laboratori (tot i que en aquest darrer cas el càlcul es fa sobre la base de 800 €/m2). Només s'estima el cost de la construcció de les naus, no hi ha cap estimació del projecte industrial. Resulta evident que si l'empresa es trasllada d'unes instal·lacions actuals al casc urbà de la ciutat que ronden els 8.000 m2 a unes altres de 20.000 això suposa alguna cosa més que la construcció d'una nau amb un equipament estàndard. No s'estima el cost del trasllat de la maquinària actual ni tampoc de la nova maquinària. Resulta evident que aquest cost està molt lluny de resultar negligible, sobretot tenint en compte que és aquesta la principal justificació de l'empresa per a abordar una nova urbanització. De l'informe no es desprèn, per tant, en cap moment que hi haja una intenció ferma d'encetar un projecte industrial ja que els costos específics del mateix no estan contemplats.
e.    A l'estimació total sols apareixen justificats amb les estimacions aproximatives indicades abans els costos de la primera fase (31'5 milions €). La segona fase, quantificada en 29'4 milions, és una estimació sense cap tipus de justificació.
f.     El principal argument que ha emprat l'empresa per a justificar la ubicació a la partida de La Canal ha estat sempre que es tractava de terrenys de la seua propietat. Tanmateix, a l'estimació total de la primera fase s'inclou una partida de compra de terrenys de 10'7 milions d'euros. Si els terrenys han de ser finalment adquirits per la societat la necessitat de contemplar altres alternatives d'ubicació es fa encara més imperiosa. I si els terrenys són propietat d'algú o alguns membres de la societat promotora, podria entendre's que l'adquisició dels terrenys suposen una transferència de recursos propis de l'empresa a un particular, la qual cosa justificaria l'interès de la requalificació més enllà de l'execució o no d'un nou projecte industrial.
3   C.- Previsión de la creación de empleo
a.    Més enllà de la pertinència de la metodologia emprada i l'ús dubtós de les taules input-output i les estimacions genèriques que se'n deriven (destinades probablement a revestir amb un llenguatge pretesament tècnic aproximacions no justificades), la previsió de la creació d'ocupació és absolutament irreal. Es parteix d'uns càlculs d'impacte en termes monetaris que no troben cap justificació ni fàctica ni estimativa. Es podria calcular l'ocupació derivada de les obres d'urbanització i de construcció d'edificis, però no es pot establir cap càlcul sobre les activitats que van a implantar-se al nou espai. Per a fer aquest càlcul amb una mínima rigorositat caldria, almenys, estimar el projecte industrial a partir d'un bussiness plan que no s'inclou en cap apartat de l'informe. Hi haurà noves inversions que milloren els processos de fabricació i/o envasat del producte o es mantindrà estrictament el que hi ha ara? Tindrà la nova ubicació algun impacte previsible sobre la logística? Són solament un parell d'exemples de les desenes d'incògnites que presenta l'absència de l'esmentat bussiness plan.
b.    En aquestes condicions no sols resulta poc seriós fer estimacions sobre la quantitat de llocs de treball a mantindre o crear sinó, mes encara, la qualificació dels mateixos o de les sinergies que es crearan (p. 25).

4   D.- La falta de rigor de l'estudi de sostenibilitat econòmica és també molt evident quan s'analitza l'avaluació de l'impacte de l'actuació en les Hisendes públiques, on ni tals sols es fa una estimació aproximada dels costos d'implantació i manteniment de les infraestructures i serveis necessaris i on, simplement, es recorre al "ratio gasto corriente por habitante (638,69 €/hab) como referencia de los costes unitarios que deberá asumir la Hacienda local de Alcoi por la nueva población prevista por el nuevo proyecto". Una referència aquesta totalment inadequada i insuficient, sobretot si tenim en compte l'allunyament de la zona dels nuclis consolidats, la fragilitat i valor ambiental de l'entorn i, principalment, el risc de contaminació de l'aqüífer del Molinar. Ni tan sols s'avaluen algunes de les opcions previstes expressament per l'empresa, com per exemple la prolongació de les línies de l'autobús urbà d'Alcoi, el pla de vigilància ambiental o el manteniment i reposició dels sistemes de sanejament: canonades encamisades, recollida separativa d'aigües pluvials contaminades i no contaminades, depuració avançada d'aigües residuals... (cal destacar que la versió preliminar del Pla Especial indica que la depuradora i el depòsit d'emergència s'han de cedir "a favor" de l'l'Ajuntament).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]