Al·legacions de Salvem al projecte (16)

SETZENA AL·LEGACIÓ:

En l'Informe de Sostenibilitat Ambiental no s'avaluen tots els impactes derivats de l'actuació.

L'annex I de la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, determina quin és el contingut que han de tindre els informes de sostenibilitat ambiental.

Entre aquestos continguts inclou els probables efectes significatius en el medi ambient, els quals han de comprendre "los efectos secundarios, acumulativos, sinérgicos, a corto, medio y largo plazo, permanentes y temporales, positivos y negativos."

En l'Informe de Sostenibilitat Ambiental no es valoren per a res els impactes que tindrien algunes de les infraestructures necessàries per a l'actuació, com ara la connexió a la xarxa de gas natural, la xarxa de conducció d'aigua potable des de la xarxa municipal o les línies elèctriques, que com a projectes independents ja requeririen una avaluació d'impacte ambiental específica.

Així, pel que fa a la connexió a la xarxa de distribució de gas, simplement s'indica que es construiria un ramal des de la zona del cementeri d'Alcoi, utilitzant el camí d'accés a l'ermita de Sant Antoni, des d'on la conducció baixaria cap a les immediacions del projecte utilitzant el camí existent. Tot i que el recorregut d'aquest ramal travessaria el Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, en l'Informe no es fa cap avaluació de l'impacte de la construcció d'aquesta xarxa.

A més, el traçat previst per a aquesta conducció entra en contradicció amb l'article 64 del PORN de la Font Roja, que indica que les futures infraestructurals de caràcter linial, com ara les línies elèctriques i de comunicacions, els gasoductes o les conduccions, hauran de dirigir-se amb caràcter prioritari cap als "corredors" de localització d'infraestructures que segueixen els eixos perifèrics del Parc (carreteres A-231, N-340, C-3313 i A-200). A més, l'article indica que "en qualsevol cas els corredors de localització d'infrastructures hauran d'evitar sempre que siga possible la fragmentació de les unitats de vegetació natural de caràcter forestal, arbustiu o herbaci, existents."

Pel que fa a les línies elèctriques, en el Pla de Prevenció d'Incendis s'afirma que dins del sector les noves línies elèctriques es preveuen soterrades, mai aèries; tot i això, no s'aclareixen les característiques de les línies elèctriques des del punt de connexió a la xarxa fins a l'arribada al sector; per tant, tampoc no se n'avaluen els previsibles impactes.

L'article 68 del PORN estableix que "únicament es podran autoritzar les noves línies de subministrament d'energia elèctrica que estiguen vinculades a les actuacions que es considerin compatibles en el PORN" i que "en cas que siga necessari el pas de noves línies elèctriques, hauran de discorrer de manera prioritària pels «corredors d'infrastructures» definits en l'article 64. Les línies elèctriques que no discorren per aquests corredors d'infrastructures, o aquelles que, tot i discórrer-hi, presenten característiques específiques que, a judici de la conselleria competent en medi ambient, facen previsible un impacte ambiental, paisatgístic o territorial elevat, hauran d'anar obligatòriament enterrades."

En la documentació exposada tampoc no hi ha cap referència als impactes de la subestació elèctrica que presumiblement requeriria l'ATE, ni a la seua possible ubicació (encara que les subestacions elèctriques i els transformadors ja no han d'utilitzar PCB com a aïllant, poden contenir altres olis minerals contaminants).

Quant a la conducció d'aigua potable des de la xarxa d'aigua potable municipal, l'Informe de Sostenibilitat Ambiental comenta que el Document de Concert Previ ja contemplava l'extensió de la xarxa d'aigua municipal des del depòsit de Sant Antoni fins a la urbanització de l'Estepar. Deixant de banda que, en tot cas, aquesta nova conducció també s'hauria de sotmetre a avaluació d'impacte ambiental i que, com ja hem recordat, les conduccions d'aigua han de dirigir-se amb caràcter prioritari cap als "corredors" de localització d'infraestructures que segueixen els eixos perifèrics del Parc (art. 64 del PORN), cal remarcar que la conducció fins a la zona de la Canal prevista en el Document de Concert Previ només tenia sentit en tant que havia de donar servei als sectors urbanístics proposats per l'anterior govern municipal en l'esmentada partida (sectors 4, 5 i 6), els quals a hores d'ara han quedat definitivament descartats. Ha de quedar clar, per  tant, que si no s'admetera l'ATE Alcoinnova en els terrenys de la Canal, aquesta nova conducció no hauria de construir-se i, per tant, s'evitaria el seu impacte ambiental (de la mateixa manera que les arques públiques també s'estalviarien les corresponents despeses de manteniment).

Així mateix, tampoc es tenen en compte per a res els efectes acumulatius i sinèrgics d'altres projectes ja executats, com ara l'autovia A-7, que ha partit per la meitat la zona IV de l'àrea d'amortiment d'impactes del Parc Natural de la Font Roja i ha incrementat l'aïllament d'aquest espai natural.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear

Al·legacions de Salvem al projecte (15)

Imatge presa de la web otem2000.com

QUINZENA AL·LEGACIÓ:

L'informe de compatibilitat de l'ATE, com a document de referència, exigeix que l'empresa promotora justifique "con rigurosidad la bondad de las actividades admitidas en relación con sus efectos ambientales". Al seu torn, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer indica que l'actuació s'ha d'orientar cap a l'activitat logística més que a la fabril i que, en tot cas, s'han de prohibir les activitats molt contaminants o consumidores de grans volums d'aigua.

No obstant això, el projecte es limita a incloure una llista d'activitats permeses i no permeses que no conté cap tipus de justificació (ni rigorosa, ni de cap altra classe). Aquesta mancança és suficient per a rebutjar d'entrada la proposta, més encara si atenem a la importància d'aquesta qüestió per a la seguretat de l'aigua potable d'Alcoi.

L'empresa desobeeix obertament les exigències de l'estudi d'EVREN  —que, no ho oblidem, ha de ser "l'instrument guia per a l'autorització d'activitats"—  sense ni tan sols molestar-se a presentar cap estudi que acredite que pretén que se li autoritzen tenen un risc reduït. Així, trobem que gran part de les activitats industrials que proposa estan excloses expressament per l'estudi d'EVREN. És el cas, entre moltes altres, de les següents: indústria agroalimentàries i de begudes, comerç minorista de combustible per a l'automoció, fabricació de fibres sintètiques, fabricacions de sabons, detergents i altres articles de neteja, fabricació de perfums i cosmètics, fabricació d'altres productes químics, fabricació de maquinària, fabricació d'electrodomèstics, fabricació de mobles, fabricació de components electrònics, laboratoris fotogràfics, etc.

La major part d'aquestes activitats, a més de ser inadmissibles segons l'estudi d'EVREN, es troben també incloses en l'Annex I del Reial Decret 9/2005, de 14 de gener, pel qual s'estableix la relació d'activitats potencialment contaminants del sòl.

La inclusió del comerç al por menor de combustibles per a l'automoció en la llista d'activitats permeses és una nova evidència de la total falta de rigor de la proposta.

Sembla evident que el promotor de l'ATE vol instal·lar en els terrenys una àrea de servei de l'autovia A-7, amb la corresponent gasolinera, zona de restauració i de serveis i aparcament en superfície (la qual, curiosament, no apareix en les simulacions de l'estudi d'integració paisatgística).

És totalment inadmissible la inclusió d'una àrea de servei de l'autovia en els terrenys de l'ATE, amb els riscos ambientals que comportaria, quan aquesta podria instal·lar-se en altres punts pròxims a l'autovia, aigües avall dels pous del Molinar, on no es comprometria la seua indemnitat.

La venda al detall de carburants per a l'automoció és una activitat potencialment contaminants del sòl; els productes que s'hi manipulen, els hidrocarburs, són substàncies contaminants prioritàries en la normativa ambiental per les seues característiques de toxicitat, persistència o bioacumulació. De fet, els episodis de contaminació del sòl i de les aigües subterrànies associats a les fuites d'hidrocarburs procedents de depòsits i canonades soterrats són molt freqüents.

L'afecció del sòl en aquest tipus d'instal·lacions prové no només d'episodis accidentals, sinó també, sobretot, de fuites o de petits vessaments que es produeixen al llarg del temps i que molt sovint no es detecten fins que la contaminació ha migrat fins a afectar les aigües subterrànies.

Tipus de fuita	Volum d'hidrocarbur (litres)
	1 h	1 dia	1 mes	1 any
1-2 gotes / s	0,19	4,6	136	1.664
Forat d'1,6 mm	11,4	274	8.182	100.000
Forat de 3,2 mm	38,5	926	27.818	337.990
Forat de 6,4 mm	147	3.528	105.818	1.287.720

Pèrdues de combustible des d'un únic tanc soterrat,

en diferents circumstàncies, segons l'EPA americana.[1]

Encara que les estacions de servei que es construeixen actualment són més exigents des d'un punt de vista mediambiental (doble paret als tancs, sistemes automatitzats de detecció de fuites, etc.), els dispositius més moderns poden fallar en determinades condicions. De fet, totes les estacions de servei experimenten pèrdues d'hidrocarburs; la normativa actual només obliga a la detecció de fuites iguals o superiors a 100 ml/h (l'equivalent a 876 litres anuals), però ni tan sols es compleixen els controls de fuites i, fins i tot, hi ha pressions per part de les grans operadores per augmentar el llindar de detecció a 400 ml/h.

Per altra banda, una bona part de les activitats que es pretén permetre en aquesta actuació són activitats comercials que no tenen cap relació de complementarietat amb les industrials, la qual cosa contradiu l'informe de 30/11/2012 emés pel Servei de Planificació del Comerç, Artesania i Consum, que indica que s'han d'excloure "usos comerciales al por menor que generen una atracción propia, aun en el caso de que ello se derive de su singularidad".

Segons l'informe:

"Esta Dirección General ha venido manteniendo que se debe de evitar la convivencia cercana de actividades de comercio minorista con usos industriales en zonas destinadas predominantemente a actividades productivas, más aún si estas zonas se encuentran alejadas del casco urbano, por lo que las actividades terciarias, y concretamente el comercio al por menor, no debe de ser una alternativa en caso de ocupación parcial de las parcelas destinadas a los usos industriales en los polígonos.

Dichos usos generan distorsiones en la planificación de un urbanismo comercial adecuado al provocar unos efectos centrífugos que repercuten en las infraestructuras viarias y desaprovechan el efecto vertebrador que pueden incorporar a las zonas residenciales consolidadas o de expansión del núcleo urbano."

L'informe també recorda alguns principis inclosos en les directrius de creixement del sòl per a activitas econòmiques de l'Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, destacant-ne els següents, de la directriu 92.1:

"- Reducir el número y la distancia de los desplazamientos por motivos de trabajo mediante el equilibrio entre la localización de la población y el empleo.

- Compatibilizar los usos residenciales con los del suelo para actividades económicas."

També reprodueix l'apartat 2 de l'article 32 de la Llei 3/2011, de la Generalitat, de Comerç de la Comunitat Valenciana, que estableix els criteris que s'han de considerar en la planificació urbanística del sòl destinat a usos comercials. Entre aquestos criteris està:

"Procurar la limitació del creixement de sòl comercial en zones industrials, excepte quan estiga justificada la seua implantació per la naturalesa de l'activitat comercial o siga complementària a l'activitat productiva."

Sobre com interpretar la referència a una possible implantació quan estiga justificada per la "naturalesa de l'activitat comercial o siga complementària a l'activitat productiva", l'informe aclareix que fa al·lusió "fundamentalmente a las actividades comerciales mayoristas vinculadas a la producción y dirigidas a profesionales. También cabe entender como complementarias a una actividad industrial las pequeñas tiendas que se integran en estaciones de servicio dirigidas a atender los requerimientos de los clientes potenciales de las gasolineras y, como ya se ha apuntado anteriormente, establecimientos para la atención de la demanda inmediata de quienes desarrollan su actividad profesional en los grandes complejos industriales".

Així, l'informe conclou que:

"A la vista de lo expuesto, resulta de especial interés que se determinen cuales son las actividades terciarias, o cuanto menos de comercio al por menor, que tienen cabida en el ámbito de actuación de este proyecto, y ello de acuerdo con lo previsto en el apartado 1 del artículo 32 de la citada Ley 3/2011, de Comercio de la Comunitat Valenciana.

Pero, en todo caso, deben excluirse actividades comerciales al por menor que, por sus dimensiones o características, generen una atracción propia ajena a los usos y actividades dominantes propuestas para el presente proyecto."

En definitiva, si la llista d'activitats industrials permeses és arbitrària —i, el que és pitjor, temerària—,  la de les activitats comercials demostra que aquestes no són cap complement de l'activitat industrial, sinó que són una opció il·limitada i totalment indefinida. Les conseqüències serien molt negatives per al comerç de proximitat dels nuclis urbans i, a més, s'incrementaria la mobilitat motoritzada.

---

[1] Agència de Residus de Catalunya, Guia de prevenció de la contaminació del sòl per a les activitats potencialment contaminants del sòl sota l’epígraf CCAE 50500: venda al detall de carburants per l’automoció, març 2009 (rev. novembre/2012).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear

Al·legacions de Salvem al projecte (14)

Imatge presa de de la web Bioecología

CATORZENA AL·LEGACIÓ:

Pel que fa a l'Informe de Sostenibilitat Econòmica, observem el següent:

 A.- Previsión de evolución de la población en el municipio

a.    Les dades que s'empren són errònies entre 1900 i 1991. Entre les dues dates el creixement que ofereix l'estudi és de 3.316 habitants (de 54.044 a 57.360). La font citada és l'Institut Valencià d'Estadística (IVE). En realitat les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (obteses de la pàgina web de la Diputació Provincial d'Alacant: http://www.dip-alicante.es/documentacion/3demogr.asp?codigo=03009) assenyalen que el creixement de la població d'Alcoi entre les dues dates va ser de 32.526 (de 32.053 a 64.579).  Les conseqüències que s'obtenen d'aquesta evolució són, doncs, inapropiades.

b.    A partir de 1998 les dades ja són correctes, però no es justifica suficientment l'elecció d'aquesta data. De fet, des de 1998 (60.476 habitants) fins a 2003 (60.036) la població descendeix, es recupera posteriorment fins a 2008 (61.698), i torna a caure fins 2012 (60.837). Es tracta, doncs de variacions molt lleugeres (amb un màxim anual de 1'62 % i un mínim de -0'71 %) que mostren una situació d'estabilitat amb una lleugera tendència descendent. S'obvia que el màxim poblacional es va situar en 1987 amb 66.312 habitants. Vist amb aquesta perspectiva, el període dels darrers 5 anys de disminució no resulta rellevant ja que sembla molt clar que el descens significatiu es troba a la dècada posterior a 1988, amb una pèrdua de 5.863 habitants (de 66.312 el 1987 a 60.476 el 1998, -8'84 %) i una estabilització posterior.

c.    Les dades d'evolució percentual anual fins 1991 són incorrectes, així com el càlcul global entre 1998 i 2012. Es tracta, simplement, de la mitjana anual de la variació percentual. Caldria haver calculat la taxa de creixement anual acumulatiu. Segons el càlcul que presenta l'informe l'increment acumulat entre 1900 i 1991 és de 0'06% i entre 1998 i 2012 de 0'09%. En realitat, l'increment anual acumulat segons les dades de l'informe coincideix en el primer cas (0'06 %) però difereix notablement en el segon període (1998-2012) de 0'04 %. Amb les dades correctes, la taxa de creixement anual acumulatiu entre 1900 i 1991 és del 0'8 %.

d.    Amb aquests greus errors de fonts i metodològics els càlculs de projeccions (p.14) resulten completament invalidats. A més resulta inexplicable (i no hi ha cap justificació a l'informe) que en cap dels tres escenaris previstos (pessimista, tendencial i optimista) les dades de població no estimades (2008, 2009, 2010, 2011 i 2012) coincidesquen amb les reals.

e.    Com a conclusió es pot afirmar que tota l'anàlisi de previsió de l'evolució de la població és errònia i resulta supèrflua. Evidentment, qualsevol càlcul o estimació ulterior que partisca d'aquesta previsió és igualment erroni.

 B.- Estimación de la inversión

a.    Consta de 5 parts en les que es presenten, successivament, la definició de les obres d'urbanització, l'estimació del pressupost de la urbanització, la definició de les factories, l'estimació del pressupost de la factoria inicial i l'estimació total de la inversió.

b.    En general no hi ha cap estudi concret que permeta estimar adequadament els costos reals basant-se en les característiques específiques del terreny a urbanitzar. De fet, s'afirma que es calculen sobre la base d'altres actuacions. S'esmenten el Parc Estratègic de Vallada, Sant Vicent del Raspeig i el Pla d'Alzira i s'especifica que els costos per m² per parcel·la neta es troben entre 60 i 83,5 € (p. 15). Cap de les tres s'assembla ni per orografia ni per característiques específiques del sòl o el subsòl ni per proximitat a espais naturals protegits a les de la zona on està prevista l'actuació. Resulta especialment rellevant que cap de les tres s'han projectat sobre un aqüífer amb uns requeriments de protecció tan elevats. És sorprenent i impropi, per tant, estimar sobre aquestes bases els costos d'urbanització. De fet, els costos totals (tret de les assistències i les taxes) s'estimen en poc més 61€/ m² (11,4 milions/185.000 m²). És a dir, malgrat que s'indica que es difícil quantificar “un parque empresarial que se quiere singular y sujeto a una ATE, con los condicionants que la misma exige” (p. 15), els costos estimats se situen en la franja més baixa dels exemples adduïts. Si de cas, els condicionants de la mateixa suposarien uns costos superiors.

c.    No resulta estranya aquesta estimació atenent l'escàs rigor amb que es calculen els costos aproximats de cadascuna de les intervencions. Aquest apartat (p. 18) es troba plegat d'expressions de l'estil de “entendemos que con unos (..) € sería suficiente”, “lo cual nos daría” o “se podria quedar”. A més, la indefinició és absoluta pel que fa a la xarxa d'aigua, la xarxa elèctria i la xarxa de gas. En tots tres casos, s'indica expressament que no se sap d'on vindrà l'escomesa (electricitat i gas) o quin tipus de proveïment si propi o municipal (aigua).

d.    L'estimació del pressupost de la factoria inicial es limita a pressuposar costos estàndard de la construcció de les naus: “tendríamos que llegar hasta los 300 €/m²” per a la nau,  “rondaria los 30€/m²” per al pati, i “rondaria los 860 m²” per a oficines i laboratori (tot i que en aquest darrer cas el càlcul es fa sobre la base de 800 €/m²). Només s'estima el cost de la construcció de les naus, no hi ha cap estimació del projecte industrial. Resulta evident que si l'empresa es trasllada d'unes instal·lacions actuals al casc urbà de la ciutat que ronden els 8.000 m² a unes altres de 20.000 això suposa alguna cosa més que la construcció d'una nau amb un equipament estàndard. No s'estima el cost del trasllat de la maquinària actual ni tampoc de la nova maquinària. Resulta evident que aquest cost està molt lluny de resultar negligible, sobretot tenint en compte que és aquesta la principal justificació de l'empresa per a abordar una nova urbanització. De l'informe no es desprèn, per tant, en cap moment que hi haja una intenció ferma d'encetar un projecte industrial ja que els costos específics del mateix no estan contemplats.

e.    A l'estimació total sols apareixen justificats amb les estimacions aproximatives indicades abans els costos de la primera fase (31'5 milions €). La segona fase, quantificada en 29'4 milions, és una estimació sense cap tipus de justificació.

f.     El principal argument que ha emprat l'empresa per a justificar la ubicació a la partida de La Canal ha estat sempre que es tractava de terrenys de la seua propietat. Tanmateix, a l'estimació total de la primera fase s'inclou una partida de compra de terrenys de 10'7 milions d'euros. Si els terrenys han de ser finalment adquirits per la societat la necessitat de contemplar altres alternatives d'ubicació es fa encara més imperiosa. I si els terrenys són propietat d'algú o alguns membres de la societat promotora, podria entendre's que l'adquisició dels terrenys suposen una transferència de recursos propis de l'empresa a un particular, la qual cosa justificaria l'interès de la requalificació més enllà de l'execució o no d'un nou projecte industrial.

3   C.- Previsión de la creación de empleo

a.    Més enllà de la pertinència de la metodologia emprada i l'ús dubtós de les taules input-output i les estimacions genèriques que se'n deriven (destinades probablement a revestir amb un llenguatge pretesament tècnic aproximacions no justificades), la previsió de la creació d'ocupació és absolutament irreal. Es parteix d'uns càlculs d'impacte en termes monetaris que no troben cap justificació ni fàctica ni estimativa. Es podria calcular l'ocupació derivada de les obres d'urbanització i de construcció d'edificis, però no es pot establir cap càlcul sobre les activitats que van a implantar-se al nou espai. Per a fer aquest càlcul amb una mínima rigorositat caldria, almenys, estimar el projecte industrial a partir d'un bussiness plan que no s'inclou en cap apartat de l'informe. Hi haurà noves inversions que milloren els processos de fabricació i/o envasat del producte o es mantindrà estrictament el que hi ha ara? Tindrà la nova ubicació algun impacte previsible sobre la logística? Són solament un parell d'exemples de les desenes d'incògnites que presenta l'absència de l'esmentat bussiness plan.

b.    En aquestes condicions no sols resulta poc seriós fer estimacions sobre la quantitat de llocs de treball a mantindre o crear sinó, mes encara, la qualificació dels mateixos o de les sinergies que es crearan (p. 25).

4   D.- La falta de rigor de l'estudi de sostenibilitat econòmica és també molt evident quan s'analitza l'avaluació de l'impacte de l'actuació en les Hisendes públiques, on ni tals sols es fa una estimació aproximada dels costos d'implantació i manteniment de les infraestructures i serveis necessaris i on, simplement, es recorre al "ratio gasto corriente por habitante (638,69 €/hab) como referencia de los costes unitarios que deberá asumir la Hacienda local de Alcoi por la nueva población prevista por el nuevo proyecto". Una referència aquesta totalment inadequada i insuficient, sobretot si tenim en compte l'allunyament de la zona dels nuclis consolidats, la fragilitat i valor ambiental de l'entorn i, principalment, el risc de contaminació de l'aqüífer del Molinar. Ni tan sols s'avaluen algunes de les opcions previstes expressament per l'empresa, com per exemple la prolongació de les línies de l'autobús urbà d'Alcoi, el pla de vigilància ambiental o el manteniment i reposició dels sistemes de sanejament: canonades encamisades, recollida separativa d'aigües pluvials contaminades i no contaminades, depuració avançada d'aigües residuals... (cal destacar que la versió preliminar del Pla Especial indica que la depuradora i el depòsit d'emergència s'han de cedir "a favor" de l'l'Ajuntament).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear

Al·legacions de Salvem al projecte (13)

Imatge presa de la web de Caja Mediterráneo

TRETZENA AL·LEGACIÓ:

El catàleg de fauna que s'inclou en l'Informe de Sostenibilitat Ambiental és una barreja sense cap estructuració i molt incompleta de l'espècies vertebrades existents en el conjunt del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja, però no s'hi fa cap esment concret a les espècies que poden tindre el seu hàbitat en l'àmbit de l'actuació, ni de la seua inclusió en els diferents catàlegs d'espècies protegides.

Així mateix, no hi ha cap referència a la fauna invertebrada.

L'informe de 12/04/2011[1] del Servei d'Ordenació Sostenible del Medi, de la Direcció General de Territori i Paisatge, sobre afecció a la Xarxa Natura 2000 del projecte de revisió del PGOU, identifica els llocs de nidificació d'espècies d'aus protegides, alguns dels quals estan situats en l'àmbit de l'actuació o en les seues immediacions:

§  Àguila serpera (Circaetus gallicus). Inclosa en l'annex II del Conveni de Berna, en l'annex II del Conveni de Bonn, en l'annex I de la Directiva d'aus i en la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial. Es tracta d'una espècie forestal, però que caça en zones obertes, com ara els camps de secà. Es calcula que a tot el País Valencià no n'hi ha més de 42 parelles.

§  Cogullada fosca (Galerida theklae). Inclosa en els annexos II i III del Conveni de Berna, en l'annex I de la Directiva d'aus i en la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

§  Cotoliu (Lullula arborea). Inclosa en l'annex III del Conveni de Berna, en l'annex I de la Directiva d'aus i en la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

§  Busquereta cuallarga (Sylvia undata). Inclosa en l'annex II del Conveni de Berna, en l'annex II del Conveni de Bonn, en l'annex I de la Directiva d'aus i en la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

A més de les espècies que nidifiquen en l'àrea afectada, cal tindre en compte que l'hàbitat de moltes altres també inclou els terrenys de l'ATE. L'informe del Servei d'Ordenació Sostenible del Medi també identifica els espais vitals (en literatura científica "home range") de les espècies incloses en l'annex I de la Directiva d'aus, que a més dels llocs de cria inclouen també "les àrees d'alimentació, les àrees defensades com a territori i les zones on les aus actuen amb la resta de la població." Aquests espais vitals afecten l'àmbit de l'actuació almenys en el cas d'altres tres espècies, a més de les ja esmentades: l'àguila de panxa blanca, el falcó peregrí i el brúfol.

Cal destacar l'àguila cuabarrada o de panxa blanca (Aquila fasciata o Hieraaetus fasciatus), que s'ha considerat la "joia ornitològica del Parc Natural del Carrascal de la Font Roja. Inclosa en l'annex I del Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades, en el Catàleg Espanyol d'Espècies Amenaçades (com a vulnerable), en l'annex II del Conveni de Berna, en l'annex II del Conveni de Bonn, en l'annex I de la Directiva d'aus i amb la categoria d'«en perill» de l'UICN. Aquesta espècie ha patit en les últimes dècades un fort declivi poblacional.

L'àguila cuabarrada utilitza com a espai vital la solana de la Font Roja (inclosos els terrenys de l'ATE), que té les característiques de les principals zones de caça seleccionades per l'espècies: zones àmplies on pot caçar amb facilitat, composades per cultius agrícoles amb taques de vegetació natural (generalment rebutja els boscos, que li dificulten el vol).

El brúfol (Bubo bubo) està inclòs en l'annex II del Convenio de Berna, en l'annex I de la Directiva d'aus i en la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

Pel que fa al falcó peregrí (Falco peregrinus), aquest està inclòs en l'annex II del Conveni de Berna, en l'annex II del Conveni de Bonn, en l'annex I de la Directiva d'aus i en la Llista d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial.

---

[1] En la data figura 12/04/2010, però és un error evident, ja que analitza la documentació presentada per l'Ajuntament d'Alcoi el 23/11/2010.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear

Al·legacions de Salvem al projecte (12)

DOTZENA AL·LEGACIÓ:

L'article 19 (Avaluació de plans i programes) del Decret 60/2012, de 5 d'abril, del Consell, pel qual regula el règim especial d'avaluació i d'aprovació, autorització o conformitat de plans, programes i projectes que puguen afectar la Xarxa Natura 2000, estableix que "En el cas de plans i programes, l'avaluació de les repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, s'integrarà en el procediment establit en la Llei 9/2006, de 28 d'abril, sobre avaluació dels efectes de determinats plans i programes sobre el medi ambient, del mode previst en esta secció" [Secció primera. Avaluació de plans i programes].

Tal com recull l'article 20 d'aquest Decret, durant la fase de consultes prèvies a l'emissió del document de referència (al qual és assimilable l'informe de compatibilitat de la proposta d'ATE, tal com s'explicita en la pàg. 10 d'aquest) s'ha de dur a terme una valoració preliminar per tal de determinar l'abast de l'informe de sostenibilitat ambiental (art. 9 de la Llei 9/2006, de 28 d'abril).

Per a dur a terme aquesta valoració "l'òrgan ambiental consultarà preceptivament l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000 i inclourà en el document de referència allò que s'ha indicat en la valoració preliminar. En el cas que esta valoració preliminar haja indicat que és necessària una avaluació detallada de repercussions del pla o programa sobre la Xarxa Natura 2000, l'òrgan ambiental indicarà expressament a l'òrgan promotor la necessitat de realitzar l'estudi d'afeccions a la Xarxa Natura 2000."

En el cas que ens ocupa, l'informe de compatibilitat de la proposta d'ATE recull de manera resumida el contingut de l'informe de 31/01/2013 de la Subdirecció General del Medi Natural de la CITMA, en el qual  —entre d'altres qüestions—  "es conclou que atesa l'afecció territorial a la Xarxa Natura 2000, la futura tramitació del projecte haurà d'incorporar la preceptiva declaració de repercussió sobre l'esmentada xarxa, que emetrà la Direcció General del Medi Natural".

L'informe de la Subdirecció General de Medi Natural de 31/01/2013 deia textualment:

"Examinada dicha propuesta, la Subdirección General de Medio Natural informa lo siguiente en lo relativo a las competencias de la Dirección General de Medio Natural:

(...)

2. Respecto a la posible afección de las actuaciones a los hábitats naturales y las especies silvestres protegidas, tanto animales como vegetales, el entonces Servicio de Espacios Naturales y Biodiversidad (Actualmente denominado Servicio de Vida Silvestre) emitió el informe de fecha 3 de diciembre de 2012 cuya copia se adjunta, el cual concluye que, dada la afección territorial de la propuesta a espacios de la Red Natura 2000 (LIC y Zepa), la futura tramitación del proyecto deberá incorporar la preceptiva Declaración de Repercusiones sobre dicha Red, que emitirá la Dirección General de Medio Natural".

Mentre que l'informe de 03/12/2012 del Servei d'Espais Naturals i Biodiversitat era encara més explicit:

"4. Justificación de que el proyecto puede tener efectos apreciables sobre la integridad del lugar. Criterios técnicos e indicadores utilizados en la valoración.

Dadas las características del proyecto, su ubicación y el valor ambiental del ámbito de actuación, de acuerdo con lo que establece el artículo 45.4 de la Ley 42/2007, de 13 de diciembre, del Patrimonio natural y la Biodiversidad y el que prevé el artículo 14 quinquies, apartados 1 y 2 de la Ley 11/1994, de 27 de diciembre, de Espacios Naturales Protegidos de la Comunidad Valenciana, este Servicio considera que el proyecto analizado PUEDE TENER EFECTOS APRECIABLES SOBRE LA RED NATURA 2000, por lo que debe ser sometido a una evaluación de repercusiones sobre dicha red. Dicha evaluacón será substanciada a través de una DECLARACIÓN DE REPERCUSIONES SOBRE LA RED NATURA 2000."

Encara es va estendre més sobre aquesta qüestió l'informe de 29/02/2012 de la Direcció General de Medi Natural, emés a petició de l'Ajuntament d'Alcoi, que va considerar que el projecte de La Española analitzat

"pot tindre efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa ha de ser sotmés a una avaluació de repercussions sobre la dita xarxa.

L'esmentada avaluació serà subsanada mitjançant una DECLARACIÓ DE REPERCUSSIONS SOBRE LA XARXA NATURA 2000, per a la tramitació de la qual haurà de presentar un ESTUDI D'AFECCIONS el contingut i abast del qual s'especifica en el document annex al present informe i que s'integrarà en el procediment d'impacte ambiental corresponent […] "

La conclusió de l'informe és la següent:

"En conclusió, si compleixen la normativa d'aplicació i es pretén continuar sol·licitant l'esmentada actuació en l'esmentada ubicació, hauran de presentar la documentació sol·licitada, ja que, hom pot preveure una afecció sobre les espècies que van motivar la declaració dels espais Xarxa Natura 2000".

Per tant, encara que l'apartat 5.1 de l'informe de compatibilitat, sobre l'abast de l'informe ambiental, siga un tant ambigu (indica que l'informe analitzarà i ponderarà, entre d'altres, la "identificació de problemes ambientals rellevants existents en l'àmbit de l'actuació i el seu entorn, especialment si hi ha afecció possible a espais naturals protegits o problemes de qualitat de l'aigua, d'elements de mobilitat sostenible, de riscos, etc."), entenem que això ha d'incloure l'exigència d'una avaluació detallada de les repercussions del pla o programa sobre la Xarxa Natura 2000. Una altra interpretació, que pretenguera l'elusió del preceptiu estudi d'afeccions a la Xarxa Natura 2000, comportaria l'incompliment flagrant del Decret 60/2012 per part de la Subdirecció General d'Ordenació, Planificació i Actuacions Territorials Estratègiques  —òrgan emissor de l'informe de compatibilitat.

En tot cas, els estudis emesos durant la fase d'elaboració de l'informe de compatibilitat i l'informe precedent de 29/02/2012 acrediten que el projecte pot tindre efectes apreciables sobre la Xarxa Natura 2000, per la qual cosa s'ha de sotmetre a una avaluació de repercussions sobre aquesta, avaluació que no forma part de l'informe de sostenibilitat ambiental exposat, la qual cosa contravé l'esmentat art. 20 del Decret 60/2012:

"L'informe de sostenibilitat ambiental, previst en l'article 8 de la Llei 9/2006, de 28 d'abril, haurà de contindre de mode separat i clarament identificable l'estudi d'afeccions a la Xarxa Natura 2000, el qual haurà de tindre el contingut marcat en l'article 9 d'este decret i seguir les indicacions proporcionades per l'òrgan gestor de la Xarxa Natura 2000, en la seua valoració preliminar. "

Mentre no es faça una avaluació correcta de l'afecció del projecte sobre la Xarxa Natura 2000, la seua aprovació seria manifestament il·legal, ja que vulneraria l'article 12 del Decret 60/2012:

"Article 12. Obligació de no-aprovació, no-autorització o no-conformitat

A la vista de les conclusions de l'avaluació, plasmades bé en la valoració preliminar, bé en la declaració de repercussions sobre la Xarxa Natura 2000, i sense perjuí del que disposen els articles següents, els òrgans competents per a aprovar o autoritzar els plans, programes o projectes, o per a controlar una activitat a través de la recepció d'una declaració responsable o una comunicació prèvia, només podran manifestar la seua conformitat amb estos, després d'haver-se assegurat que no causaran perjuí a la integritat de l'espai o espais Xarxa Natura 2000 en qüestió."

Si del resultat de l'avaluació de l'afecció sobre la Xarxa Natura 2000 es desprén la possibilitat que puga produir-se un perjuí sobre l'espai, el projecte no pot acollir-se a les excepcions previstes en l'art. 13 del Decret, ja que  —a més d'incomplir-se el requisit de la inexistència de solucions alternatives— no es pot al·legar l'«existència de raons imperioses d'interés públic de primer orde», ja que l'art. 15 veta aquesta possibilitat quan l'espai considerat alberga un tipus d'hàbitat natural i/o una espècie prioritaris (com és el cas):

"Article 15. Raons imperioses d'interés públic de primer orde

1. Als efectes del que disposa l'article 13, la concurrència de raons imperioses d'interés públic de primer orde, només podrà declarar-se per a cada supòsit concret per mitjà d'una llei o mitjançant un acord del Consell de Ministres o del Consell. L'esmentat acord haurà de ser motivat i publicar-se en el corresponent Boletín Oficial del Estado o Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

2. En el cas que l'espai considerat albergue un tipus d'hàbitat natural i/o una espècie prioritaris, assenyalats com a tals en els annexos I i II de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat, únicament es podran al·legar les raons següents:

a) Les relacionades amb la salut humana i la seguretat pública.

b) Les relatives a conseqüències positives de primordial importància per al medi ambient.

c) Altres raons imperioses d'interés públic de primer orde, com les d'índole social i econòmica, prèvia consulta a la Comissió Europea.

3. La realització o execució de qualsevol pla, programa o projecte que puga afectar negativament espècies incloses en els annexos II o IV de la Llei 42/2007, de 13 de desembre, que hagen sigut catalogades com en perill d'extinció, únicament es podrà dur a terme quan concórrega alguna de les raons esmentades en l'apartat anterior."

Exigim, per tant, que es requerisca a l'empresa promotora l'elaboració del preceptiu estudi d'afeccions a la Xarxa Natura 2000, el qual també s'haurà de sotmetre a exposició pública durant el termini mínim de 45 dies hàbils, ja que forma part essencial de l'avaluació de l'impacte de l'actuació.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear