NO ELS IMPORTA L'AIGUA QUE BEVEM
Salvem l’Aqüífer del Molinar contesta a la regidora Lirios García
Fa unes setmanes, aparegué en alguns mitjans un article de Lirios García, regidora del PP d'Alcoi, amb una sèrie d'afirmacions, unes opinables i altres contrastables, que volem comentar amb la intenció de manifestar la nostra opinió i donar a conèixer la informació de què disposem.
En primer lloc, ens alegra que es reconega que el lloc on es pretén instal·lar el polígon industrial Alcoi-Sud forma part de la Canal; ja que s'ha intentat amagar repetidament que en formava part.
La regidora diu que «La Canal es suelo no urbanizable común». Això no és cert: tota l'àrea on defensa que s'hauria d'instal·lar un nou polígon industrial està classificada actualment com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i paisatgística; a més, la major part de la superfície forma part de la Xarxa Natura 2000, que és la principal figura de protecció ambiental europea.
El seu plantejament general parteix de la idea no confessada que cada població ha de tindre molta superficíe “industrialitzable” per a albergar qualsevol classe d'empreses, amb independència de les característiques i condicions del terme municipal, encara que eixa aspiració no encaixe per cap costat amb la realitat i, per tant, siga irrealitzable.
Al capdavall, ens presenta un panorama apocalíptic: o la Canal o el caos, insinua. ¡Com recorda aquest discurs l'argumentari del seu partit per a defensar la urbanització de Serelles! I ja hem vist com ha anat.
Clar que ens agradaria disposar de milions de metres quadrats amb poques pendents i sense restriccions ambientals, com també, posats a demanar, es podria exigir port de mar i un Serpis navegable, però hem de treballar amb les eines i els recursos que tenim, que no són pocs.
La regidora presenta com a obstacles insalvables l'abancalament de terrenys o la proximitat al riu, però no aplica el mateix rigor per a la seua aposta i, de manera molt temerària i irresponsable, ignora totes les restriccions i mesures de seguretat que caldria implantar, mantenir i vigilar a la Canal. Diu que el polígon mancomunat és car, però es despreocupa alegrement de l'enorme cost econòmic de complir, de per vida, les mesures de seguretat hidrològica a la Canal.
Reconeix que a la Canal hi ha moltes activitats industrials prohibides, però ens la presenta com la panacea perquè algunes poques sí que es podrien desenvolupar amb mesures de seguretat molt estrictes. ¿És viable un polígon en què les empreses no poden canviar d'activitat ni alterar el procés productiu perquè la seguretat de l'aqüífer del Molinar ho impedeix? ¿Quina empresa hipotecaria les seues possibilitats d'adaptar-se al mercat o a les innovacions tecnològiques?
Curiosament, la major part de les activitats prohibides a la Canal són les que requereixen grans extensions, al contrari que les permeses, que podrien trobar ubicacions més segures, econòmiques i no tan allunyades del nucli urbà d'Alcoi. A més, si la majoria d'activitats no podrien implantar-se a la Canal, continuaríem necessitant un polígon comarcal mancomunat. ¿I llavors quin sentit té hipotecar l'aigua d'Alcoi?
Si a la regidora no li preocupa el cost de les mesures de seguretat, menys encara li passa pel cap analitzar el risc d'avaries, errors, accidents o negligències i les conseqüències nefastes que això tindria per a l'aqüífer del Molinar i per al futur de la ciutat d'Alcoi. Per això convé recordar-li que, per exemple, l'últim estudi de delimitació del perímetre de protecció de l'aqüífer afirma, de manera contundent, que «las alternativas tecnológicas para garantizar un vertido cero son escasas y poco viables desde el punto de vista práctico y económico [...] las cuales se encontrarían dependientes de un importante mantenimiento y no daría margen a fallas o averías sin contemplar el vertido a la red superficial».
Potser la regidora ha oblidat —o no li interessa recordar— que el seu partit, quan es va plantejar inicialment un polígon a la Canal, es va manifestar rotundament en contra, i no només per raons ambientals. També va utilitzar arguments com que «parecería un polígono industrial de Ibi, antes que de Alcoy», que tindria «altísimos costes de implantación de servicios de aguas potables y canalización de aguas residuales», que la major proximitat cap a les poblacions de la Foia de Castalla «propiciaría el que diversos servicios relacionados indirectamente con el sector industrial, se desplazarían hacia esas zonas, con el perjuicio que representaría para la economía del comercio, hostelería, etc. de Alcoy», etc.
Obviar el clar perill que per a l'aigua que bevem suposa instal·lar activitats industrials a la Canal,insistint-hi durant dècades, només pot respondre a interessos urbanístics. Sembla clar que el que importa no és un projecte industrial concret i viable, sinó la reclassificació dels terrenys i les obres de transformació. Quina llàstima!
Associació Salvem l’Aqüífer del Molinar
Contacte: Aleixandre Sanfrancisco Giménez (620805248)
