divendres, 1 de desembre del 2023


Article d’opinió│1/12/2023

NO ELS IMPORTA L'AIGUA QUE BEVEM


Salvem l’Aqüífer del Molinar contesta a la regidora Lirios García


 

Fa unes setmanes, aparegué en alguns mitjans un article de Lirios García, regidora del PP d'Alcoi, amb una sèrie d'afirmacions, unes opinables i altres contrastables, que volem comentar amb la intenció de manifestar la nostra opinió i donar a conèixer la informació de què disposem. 

En primer lloc, ens alegra que es reconega que el lloc on es pretén instal·lar el polígon industrial Alcoi-Sud forma part de la Canal; ja que s'ha intentat amagar repetidament que en formava part.
 
La regidora diu que «La Canal es suelo no urbanizable común». Això no és cert: tota l'àrea on defensa que s'hauria d'instal·lar un nou polígon industrial està classificada actualment com a sòl no urbanitzable de protecció forestal i paisatgística; a més, la major part de la superfície forma part de la Xarxa Natura 2000, que és la principal figura de protecció ambiental europea.
 
El seu plantejament general parteix de la idea no confessada que cada població ha de tindre molta superficíe “industrialitzable” per a albergar qualsevol classe d'empreses, amb independència de les característiques i condicions del terme municipal, encara que eixa aspiració no encaixe per cap costat amb la realitat i, per tant, siga irrealitzable.

Al capdavall, ens presenta un panorama apocalíptic: o la Canal o el caos, insinua. ¡Com recorda  aquest discurs l'argumentari del seu partit per a defensar la urbanització de Serelles! I ja hem vist com ha anat. 
 
Clar que ens agradaria disposar de milions de metres quadrats amb poques pendents i sense restriccions ambientals, com també, posats a demanar, es podria exigir port de mar i un Serpis navegable, però hem de treballar amb les eines i els recursos que tenim, que no són pocs.
 
La regidora presenta com a obstacles insalvables l'abancalament de terrenys o la proximitat al riu, però no aplica el mateix rigor per a la seua aposta i, de manera molt temerària i irresponsable, ignora totes les restriccions i mesures de seguretat que caldria implantar, mantenir i vigilar a la Canal. Diu que el polígon mancomunat és car, però es despreocupa alegrement de l'enorme cost econòmic de complir, de per vida, les mesures de seguretat hidrològica a la Canal.
 
Reconeix que a la Canal hi ha moltes activitats industrials prohibides, però ens la presenta com la panacea perquè algunes poques sí que es podrien desenvolupar amb mesures de seguretat molt estrictes. ¿És viable un polígon en què les empreses no poden canviar d'activitat ni alterar el procés productiu perquè la seguretat de l'aqüífer del Molinar ho impedeix? ¿Quina empresa hipotecaria les seues possibilitats d'adaptar-se al mercat o a les innovacions tecnològiques? 
 
Curiosament, la major part de les activitats prohibides a la Canal són les que requereixen grans extensions, al contrari que les permeses, que podrien trobar ubicacions més segures, econòmiques i no tan allunyades del nucli urbà d'Alcoi. A més, si la majoria d'activitats no podrien implantar-se a la Canal, continuaríem necessitant un polígon comarcal mancomunat. ¿I llavors quin sentit té hipotecar l'aigua d'Alcoi?
 
Si a la regidora no li preocupa el cost de les mesures de seguretat, menys encara li passa pel cap analitzar el risc d'avaries, errors, accidents o negligències i les conseqüències nefastes que això tindria per a l'aqüífer del Molinar i per al futur de la ciutat d'Alcoi. Per això convé recordar-li que, per exemple, l'últim estudi de delimitació del perímetre de protecció de l'aqüífer afirma, de manera contundent, que «las alternativas tecnológicas para garantizar un vertido cero son escasas y poco viables desde el punto de vista práctico y económico [...] las cuales se encontrarían dependientes de un importante mantenimiento y no daría margen a fallas o averías sin contemplar el vertido a la red superficial».
 
Potser la regidora ha oblidat —o no li interessa recordar— que el seu partit, quan es va plantejar inicialment un polígon a la Canal, es va manifestar rotundament en contra, i no només per raons ambientals. També va utilitzar arguments com que «parecería un polígono industrial de Ibi, antes que de Alcoy», que tindria «altísimos costes de implantación de servicios de aguas potables y canalización de aguas residuales», que la major proximitat cap a les poblacions de la Foia de Castalla «propiciaría el que diversos servicios relacionados indirectamente con el sector industrial, se desplazarían hacia esas zonas, con el perjuicio que representaría para la economía del comercio, hostelería, etc. de Alcoy», etc. 

Obviar el clar perill que per a l'aigua que bevem suposa instal·lar activitats industrials a la Canal,insistint-hi durant dècades, només pot respondre a interessos urbanístics. Sembla clar que el que importa no és un projecte industrial concret i viable, sinó la reclassificació dels terrenys i les obres de transformació. Quina llàstima!

   


Associació Salvem l’Aqüífer del Molinar

Contacte: Aleixandre Sanfrancisco Giménez (620805248)


divendres, 3 de novembre del 2023



🗓  Dimarts, 7 de novembre de 2023, a les 19:30 h 🕢
📍  al Club Unesco d'Alcoi (C/Cid, 12 - baixos)  🗺


ORDRE DEL DIA:

1. Informacions diverses sobre La Canal.

2. Proposta d'activitats.

3. Torn obert de paraules.



 


Si no vols rebre més informació, retorna'ns aquest correu indicant en assumpte "ELIMINAR" i esborrarem la teua adreça de la nostra base de dades. Gràcies i perdona la nostra intromissió



divendres, 31 de març del 2023




Article d’opinió│31/03/2023

Aleixandre Sanfrancisco, president de Salvem l'Aqüífer del Molinar  

DESCOBRINT LES AMÈRIQUES!

La proposta de l’estudi encarregat per la Cambra de Comerç, per a localitzar nou terreny industrial al terme d’Alcoi, ve a detectar una zona que ja ha estat estudiada en el segle XXI per GEA21, que va concloure que no era lloc apropiat pel risc de contaminació que suposa per a les aigües del Molinar.

Des del començament de segle hi ha hagut almenys tres iniciatives que, obviant el que pareixia evident, continuen proposant la Canal. En 2009: el Parque Tecnológico y Empresarial de La Canal; en 2012: Alcoinnova Proyecto Industrial y Tecnológico; i enguay tenim el Informe técnico jurídico sobre la viabilidad de una planificación y desarrollo de nuevo suelo industrial en Alcoy. Esperem que aquesta siga l'última, una volta desestimada, i ens dediquem a tasques més realistes i eficients de cara a les indústries.

Una indústria la podem posar en un lloc o en un altre. Però aigüa suficent per a Alcoi només la podem traure del Molinar. I això no és una desgràcia, és una gran sort. La qualitat de l’aigua que bevem i utilitzem és un privilegi del que gaudim tots els dies i tal vegada per això no li donem la importància que té.

No voler fer-se càrrec de les limitacions que tenim en el nostre terme és símptoma d'immaduresa social. Confiar que les administracions exerciran un control continu de les mesures correctores que s'haurien d'implantar suposa un desconeixement complet de com funcionen. I industrials també hi ha de tota mena: responsables, la gran majoria, i altres que no ho son tant.

Almenys des dels anys setanta part dels estudiants d’enginyeria quan acaben han d'eixir d’Alcoi per a exercir la professió. Les indústries de Xixona, Ibi, Castalla, Ontinyent, Cocentaina, Muro... estan farcides de personal tècnic alcoià. Fixar el talent a base de superfície industrial no té sentit. Seria com fixar els millors futbolistes en base a les condicions de l’estadi on juguen. Amb millors sous, condicions de treball i participació en les empreses de manera que siguen una mica seues, segurament tindrem més èxit.

Es diu que la Canal es una qüestió d’estat. Diríem que no tant la Canal, com que hi haja oportunitats de treball; la pràctica habitual de determinats actors de “com pitjor, millor”, a nivell local, no fa altra cosa que empitjorar les perspectives. Podem veure la botella mig plena o mig buida. Se’ns pinta un panorama apocalíptic, ja no és prou que hi haja terreny industrial, ha de ser de “qualitat”; amb eixa premisa Microsoft no hauria començat, ni la majoria d’empreses industrials... Els 700.000 m² que preveu el nou Pla General diuen que tampoc són suficients. Les parcel·les lliures des de fa 20 anys a 1,5 km del nucli urbà —algunes de 20.000 m²— també diuen que no aprofiten: es veu que és més racional desplaçar-se 7,5 km a la Canal.

Deixem-nos del “com pitjor, millor”. Convertim en una “qüestió d’estat” la creació de llocs de treball, fent-ho de manera realista, amb els recursos que tenim hui al nostre abast. Tenim moltes coses a millorar, la dificultat actual d’empreses per a incorporar mà d’obra qualificada n'és un exemple.

Adrecem la nostra mirada a les oportunitats i avantatges que tenim: Universitat, Aitex, centres de Formació Professional, Escola de Disseny... els atractius que té la nostra ciutat per a viure, amb un entorn privilegiat, oferta cultural, etc. Creguem-nos-ho, lluny de nosaltres els pessimistes professionals i els Plans Marshal. Tenim allò que cal tindre: espenta, intel·ligència, enginy, experiència industrial i capacitat per a fer de la nostra ciutat un lloc ideal per viure i treballar. Ja fa més de 25 anys que els projectes a la Canal estan impedint treballar en la direcció que assegure el nostre futur industrial i la nostra aigua. No podem perdre més temps perseguint una quimera inadequada i irrealitzable. 

Associació "Salvem l'Aqüífer del Molinar"
 


Si no vols rebre més informació, retorna'ns aquest correu indicant en assumpte "ELIMINAR" i esborrarem la teua adreça de la nostra base de dades. Gràcies i perdona la nostra intromissió



dimarts, 28 de març del 2023

La Canal: 28 años y un día


El desarrollo industrial de Alcoy se ve bloqueado por el empeño institucional en instalar un polígono en esta zona, que ahora vuelve a plantearse desde la Cámara de Comercio


│ Javier Llopis - 26/03/2023

│ Punto de vista │ Tipografía la Moderna


La Canal: 28 años y un día

En seis capítulos podríamos resumir la delirante historia del proyecto urbanístico más estrafalario y letal de la reciente historia de Alcoy: el polígono industrial de la Canal. Sus defensores hablan de una obra “urgente, estratégica y vital para Alcoy”, circunstancia que no ha impedido que lleve 28 años dando tumbos por los cajones, por los discursos electorales y por las ruedas de prensa.

1 - UNANIMIDAD Y ENTUSIASMO A RAUDALES
Corría el año 1995, el socialista José Sanus presenta el primer proyecto de polígono industrial de la Canal, en un acto con tintes preelectorales, en el que participa el conseller de Industria del PSPV, Martín Sevilla. La iniciativa se recibe con una oleada de entusiasmo general a la que se suma el PP de la época, dirigido por Manuel Pérez Payá. Todos consideran que estamos ante una actuación de alto valor estratégico para el futuro de la ciudad.

2 - ECOLOGISTAS RADICALES DEL PP
Corría 1996, hacía un año que el PP de Eduardo Zaplana se había hecho con el control de la Generalitat. Los responsables del área de Industria del gobierno autonómico paralizan el proyecto de Sanus, al considerar que meter un área industrial en la Canal genera riesgos para la Font Roja, para el acuífero del Molinar y para flora y la fauna de este pasillo ecológico. Los populares alcoyanos, entonces dirigidos por Peralta, se suman a este rechazo y distribuyen un comunicado en el que se desecha esta ubicación. El texto está escrito en un tono que podría firmar el sector más radical de la Colla Ecologista la Carrasca.

3 - ESPECTACULARES CONVERSIONES
Corría el año 2000 y el PP acababa de aterrizar en la Alcaldía de Alcoy. La conversión del partido de Peralta/Sedano es espectacular: de considerar que la Canal es una catástrofe pasan a creer con fe ciega que instalar allí un polígono es la única salida viable para el futuro de la ciudad. El fenómeno se produce en sentido contrario en las filas del PSOE, que en cuestión de semanas pasa de la alabanza a la abominación de esta infraestructura. NOTA IMPORTANTE: Durante sus 11 años de gobierno, el PP machaca a la opinión pública con discursos encendidos sobre lo imprescindible que es la Canal, lo que no impide que los populares no muevan ni un solo papel para activar el proyecto.

4 - …Y LLEGA LA ESPAÑOLA
Corría el año 2014 y la Generalitat del PP aprueba el ATE de La Española, un ambicioso plan urbanístico privado para desarrollar un parque empresarial (el concepto polígono industrial ha sido proscrito) en terrenos de la Canal propiedad de la empresa aceitunera. Apoyo del Partido Popular, rechazo en la izquierda y fuerte movimiento ciudadano para paralizar esta obra. Durante 4 años, la firma promotora irá dando pasos, mientras que colectivos como Salvem El Molinar y el propio Ayuntamiento abren un frente judicial por considerar que la iniciativa incluye numerosas irregularidades

5 - EL TSJ MANDÓ A PARAR
Corría el año 2018 y también el 2020. En respuesta a una denuncia ecologista, el Tribunal Superior de la Comunitat Valenciana en primera instancia y el Supremo en segunda y definitiva, coinciden en paralizar el proyecto de La Española. Las sentencias son demoledoras, al señalar que el plan urbanístico contiene graves errores en materia de medio ambiente. La decisión judicial es tan contundente, que se da por cerrada la historia de la Canal y se coincide en plantear que es necesario buscar zonas alternativas.

6 - REGRESO DE ENTRE LOS MUERTOS
Corre el año 2023 y el proyecto de la Canal regresa de entre los muertos. Durante los últimos cinco ejercicios el gobierno socialista de Alcoy ha sido incapaz de encontrar alternativas, descartándose zonas como Pagos y el polígono comarcal mancomunado. La Canal resucita de la mano de la Cámara de Comercio, en una nueva ubicación cercana a Ibi y nuevamente se vuelve a plantear como una actuación vital y estratégica para Alcoy. Nuevamente se abre la polémica y los más suspicaces creen que estamos ante una operación perfectamente teatralizada para que el PSOE se reenganche con la obra tras una posible victoria electoral, apelando a la fortísima presión empresarial.

CONCLUSIÓN
Analizando esta rápida descripción de los hechos, se llega a una conclusión clara: la historia de la Canal es un historia de gobiernos municipales incompetentes, de corporaciones incapaces de planear correctamente el desarrollo territorial de la ciudad, de impresentables contradicciones políticas en las que han participado los dos grandes partidos, de sectores empresariales amarrados al seguidismo del poder y en ocasiones hasta de oscuras operaciones especulativas, en las que la presunta preocupación por el futuro de Alcoy se ha usado como excusa para camuflar el deseo de unos cuantos de forrarse con un buen pelotazo urbanístico. Si esta actuación era tan importante, sorprende la frivolidad chapucera con la que la han tratado los diferentes agentes implicados. Tras tres décadas de fracasos, a los partidarios de la Canal se les puede aplicar aquello de que con amigos como estos, este proyecto no necesitaba enemigos.

Para ocultar esta exhibición de inoperancia y este empeño institucional en meter la pata una y otra vez, se ha construido un relato justificatorio perfectamente manipulado, en el que se culpa de esta situación a los ecologistas y a los sectores políticos a la izquierda del PSOE. Los autores de esta caricaturesca versión de los hechos han logrado que miles de alcoyanos se crean lo increíble: que un reducido grupo de personas, actuando desde el más absoluto amateurismo y sin ninguna infraestructura económica o jurídica, es capaz de ganar una partida en la que han echado el resto todas las administraciones públicas con sus colosales medios humanos y técnicos, empresas poderosísimas con presupuestos millonarios, consultoras pagadas a precio de oro y grandes bufetes de abogados de renombre nacional.

Aunque la leyenda de un grupo de supervillanos bloqueando el desarrollo de Alcoy resulte muy novelesca y tenga su dosis de morbo, las cosas son mucho más sencillas. La soporífera película de la Canal es una película de chapuzas y de instituciones encabezonadas en hacer lo que no se puede hacer: meter un polígono industrial, con sus consiguientes riesgos de contaminación, en una zona de alto valor natural ubicada sobre un acuífero. Hasta que alguien con mando en plaza no asuma esta evidencia y decida buscar ubicaciones más adecuadas, Alcoy seguirá dándose cabezazos contra la pared y quemando su futuro en estériles debates. Buscar falsos culpables y descargar nuestras iras contra ellos puede que sirva de consuelo, pero no generará ni un solo metro de suelo industrial.


dilluns, 30 de gener del 2023



🗓  Dijous, 2 de febrer de 2023, a les 19:30 h 🕢
📍  al Club Unesco d'Alcoi (C/Cid, 12 - baixos)  🗺


ORDRE DEL DIA:

1. Estudi encarregat per la Cambra de Comerç d'Alcoi i posició del Govern municipal.

2. Estat de la delimitació del perímetre de protecció de l’aqüífer.

3. L’Estepar i el Pla General Estructural d’Alcoi.

4. Economia

5. Propostes. Torn obert de paraules.



 
Associació "Salvem l'Aqüífer del Molinar"
 


Si no vols rebre més informació, retorna'ns aquest correu indicant en assumpte "ELIMINAR" i esborrarem la teua adreça de la nostra base de dades. Gràcies i perdona la nostra intromissió