 |
| Foto presa del blog del autor |
SISENA AL·LEGACIÓ:
L'empresa
promotora només considera el potencial crematístic dels cultius agrícoles
afectats per l'actuació i no té gens en compte la seua funció ecològica. Fins i
tot presenta el manteniment dels cultius de forma negativa, en una curiosa bipolarilat del propietari dels
terrenys, que sembla que quan actua com a agricultor perd la consciència
ambiental que diu tindre quan opera com a industrial.
Pel
que fa a la rellevància dels cultius agrícoles i a la seua poca rendibilitat
econòmica, L'Auditoria mediambiental del
terme municipal d'Alcoi indicava, justament, el següent:
"[…] El valor econòmic de l'explotació
agrícola dels sòls a Alcoi actualment es reduït, no així el seu valor com a
mantenidor de l'estructura territorial, de la diversitat paisatgística i dels
valors naturals del municipi, factors aquest bàsics en els nous models de
desenvolupament territorial basat en el desenvolupament sostenible. […]"
La Memòria
descriptiva i justificativa del Document de concertació del PORN de la Font Roja, després
d'aplegar i analitzar la informació descriptiva del territori, verifica la
importància de les àrees agrícoles, no sols per la seua funció d'amortiment
d'impactes i de connexió, sinó perquè també són l'hàbitat de diferents espècies
d'aus i d'espècies vegetals d'interés pròpies dels terrenys agrícoles, com són
ara les associades al prats o als marges dels cultius. Quant a les aus, s'hi
esmenten les associades als ambients oberts —la cogullada fosca (Galerida theklae), la perdiu (Alectoris rufa),
el bitxac (Saxicola torquata), el
còlbit ros (Oenanthe hispanica), les
busqueretes (Sylvia undata, Sylvia
melanocephala...)— que utilitzen els camps de conreu com a zones de
reproducció i d'alimentació. Les àrees agrícoles són també els territoris on
campegen i cacen l'àguila de panxa blanca (Aquila
fasciata) i l'àguila reial (Aquila
chrysaetos), raó per la qual són elements imprescindibles del seu espai
vital.
Les zones agrícoles del LIC i la ZEPA són també una àrea
d'alimentació per a espècies del ordre dels mamífers: fagina (Martes foina),
gat salvatge (Felis sylvestris), geneta (Genetta genetta), teixó
(Meles meles), mostela (Mustela nivalis) i rabosa (Vulpes
vulpes), etc. Per descomptat, la reducció de les zones agrícoles també
afectaria negativament les poblacions de rosegadors, recurs tròfic de
rapinyaires nocturnes com ara l'òliba (Tyto alba), el brúfol (Bubo
bubo), el gamarús (Strix aluco) i el xot (Athene noctua).
És per això que el Document
de concertació recomana mantindre les zones d'agricultura tradicional, cada
vegada més escasses atesos els abandonaments de l'activitat agrària detectats a
la Font Roja.
Per aquest motiu, el PORN fixa com a objectiu la preservació del paisatge rural
de secà (article 2.e) i estableix que s'ha de salvaguardar el "mosaic heterogeni de boscs, matollars,
cultius, prats i erms, tot evitant una excessiva fragmentació d'aquests
diferents usos en unitats de xicotetes dimensions" (article 30). No
debades la Zona IV
del PORN, de la qual formen part els terrenys que l'empresa vol urbanitzar,
s'anomena "d'ús agrícola
sostenible" i té com a objectiu específic "assegurar la funció d'amortiment dels impactes de la Zona I del Parc natural, i
de territori de cacera, alimentació i dispersió per a la fauna vertebrada del
Par natural".
La realitat és, per tant, que la pèrdua de àrees agrícoles pot
ocasionar significatius impactes en la diversitat biològica, factor clau per a
l'estabilitat del sistema. Justament en el medi mediterrani és l'estructura en
mosaic la que aconsegueix generar i mantindre una major diversitat biològica
que als ecosistemes més septentrionals[1]. La major diversistat
acostuma a trobar-se en els marges de transició entre espais agro-ramaders
oberts i espais forestals més tancats, perquè és la combinació de tots dos allò
que permet a moltes espècies trobar alhora hàbitat i aliment, fet confirmat per
molts treballs de camp concrets[2].
Així, Ferran Rodà (catedràtic d'Ecologia de la Universitat Autònoma
de Barcelona) explica[3] que en un estudi sobre
l'avifauna del Vallès Oriental es va comprovar el següent:
"Para la avifauna
invernante, las zonas de mayor interés para la conservación son casi el
negativo del PEIN [Pla
d'Espais d'Interés Natural]: los índices
de valor de la conservación son por lo general bastante más elevados fuera que
dentro de los espacios PEIN. […] Este hecho obedece a que los espacios PEIN del
Vallès Oriental y sus alrededores están totalmente concentrados en las
cordilleras, mayoritariamente boscosas. Muchas especies de aves invernantes, y
la mayor parte de aquellas de mayor interés para la conservación, rehúyen tanto
las altitudes elevadas como los hábitats densamente forestados. Por esos
motivos, las zonas agrícolas de secano y los mosaicos agroforestales situados a
baja altitud de la Plana
del Vallès, fuera de los espacios PEIN, les ofrecen mejores condiciones de
hábitat. También para las aves nidificantes las áreas con mayor número de
especies de interés europeo para la conservación, dentro del territorio
considerado, se encuentran generalmente fuera de los espacios PEIN, en mosaicos
agroforestales u otros hábitats abiertos, aunque también en las partes
culminantes deforestadas de los macizos de la Calma y Matagalls, dentro del parque natural del
Montseny".
A la mateixa conclusió arriben el biòleg Carles Castell,
l'arquitecte Albert Beltran i l'ambientòloga Meritxell Maragall en l'estudi
sobre una zona situada entre el Bages i el Vallès Occidental: els majors índexs
de biodiversitat, tant per a espècies animals com vegetals, s'assoleixen als
corredors de contacte entre espais diversos del mosaic agroforestal.
El Document de
referència a la revisió del PGOU d'Alcoi, emés el 15-06-2009 per la Direcció General
de Gestió del Medi Natural, de la Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi
Ambient, en l'apartat d'informació territorial (B.2), assevera:
"Las
zonas agrícolas de la Foia
d'Alcoi son cultivos de secano de almendros y olivos, principalmente, que
ocupan los valles del río de Polop (en mosaico de cultivos) y Serpis y el valle
de La Canal, en
un entorno natural privilegiado.
La fauna asociada a estos hábitats es de un indudable valor,
en un territorio que es sustento de numerosas comunidades animales que se deben
proteger."
En l'apartat B.4 (sobre el model territorial vigent i
proposat), el Document de referència
indica que les "tendències de creixement" grafiades en els plànols i
els "àmbits de creixement" futurs de les DEUT afecten "terrenys
d'alt valor ambiental i àrees amb limitacions d'ús", i considera que no
són adequades als efectes ambientals. Una de les àrees grafiades com a
tendències de creixement era justament la zona IV, d'ús agrícola sostenible de
la vall de La Canal.
També s'hi fa referència en l'apartat C.2, on, com a criteri
ambiental que cal incorporar al Pla, contempla:
"Proteger
el medio natural (art. 20 LOTPP), y conservar y revitalizar el medio rural
(art. 22 LOTPP). Mantener la conectividad y permeabilidad ecológica y conservar
la Biodiversidad.
- En relación con las indicaciones que aparecen reflejadas
en los planos como «Tendencias de Crecimiento», por ser sumamente imprecisas se
solicita al promotor que defina bajo qué supuestos y mediante qué tramitación
se establece la citada tendencia, dado además que «en los casos que se
establecen esas tendencias las afecciones
ambientales son de primer orden... »"
L'Informe ambiental al
Pla general del municipi d'Alcoi, de 17-11-2011, redactat per la Comissió d'Avaluació
Ambiental, de la
Direcció General d'Avaluació Ambiental i Territorial de la Conselleria
d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient, diu:
"Además los suelos agrícolas ubicados dentro del LIC
deberían calificarse como SNUPE. Ello no impide que se siga desarrollando los
usos agrícolas actuales, pero evita posteriores transformaciones mediante DIC o
AP a usos residenciales, industriales o de servicios dentro de la LIC, que desnaturalizan
completamente la figura de protección (ambiental)".
Com bé deia l'informe de 10 de desembre de 2004 del tècnic del
Servei de Parcs Naturals, referint-se a un expedient d'homologació de terrenys
agrícoles de l'àrea d'amortiment d'impactes de la serra de Mariola:
"[…] la funcionalidad asignada por el
PORN a estas áreas [agrícoles] es la de amortiguar los impactos, lo que
obviamente no se consigue urbanizando la zona."
Tot i que aquesta afirmació sembla una obvietat, la proposta d'ATE
es dirigeix en sentit totalment contrari amb la urbanització de la zona.
No hem de perdre de vista que una de les bases de la política territorial valenciana per
a la sostenibilitat és la conservació dels sistemes agraris (art. 2.3.h de la Llei d'ordenació del
territori i protecció del paisatge, LOTPP) i que l'article 46 del Reglament d'Ordenació
i Gestió Territorial i Urbanística (ROGTU) estableix expressament que el
manteniment de l'activitat agropecuària té una naturalesa vertebradora del
territori i es considera, per tant, objectiu essencial de la Generalitat. L'ETCV concreta
aquestos objectius en les directrius següents:
"Directriu 48. Principis directors de la
infraestructura verda i l'activitat agrícola i ramadera
Les administracions públiques han d'integrar
en les polítiques i actuacions amb projecció sobre el territori en matèria d'activitat
agrícola i ramadera els principis directors següents:
a) Contribuir al manteniment de l'activitat
agrícola i ramadera des d'un punt de vista multifuncional i, en especial, en
relació amb la producció d'aliments, la fixació de la població en el territori
i la salvaguarda del paisatge.
[…]
c) Conservar i posar en valor els mosaics
agroforestals, espais agropecuaris i horts, ja que són espais d'elevada
biodiversitat, valor estètic i interés interpretatiu de la contribució humana
sobre el paisatge.
[…]
Directriu 49. Compatibilitat entre la
infraestructura verda i l'activitat agrícola i ramadera
2. És una prioritat estratègica per a la Comunitat Valenciana
el manteniment de l'activitat agropecuària, i amb aquest fi:
[…]
8. Cal mantindre la vocació agropecuària de
les àrees que envolten els espais protegits per la seua funció d'àrees de
contacte, i establir franges de transició i connectivitat."
La importància de gestionar de forma integrada el
territori ha quedat recollida en l'Objectiu 6 de l'ETCV:
"Se ha demostrado
científicamente que la biodiversidad de un entorno territorial, en el que
existen espacios naturales protegidos, crece considerablemente cuando se
gestiona adecuadamente la denominada matriz territorial, entendida como el
resto de los espacios abiertos no protegidos, que suelen tener una función
predominantemente agrícola."
"[…] las tendencias recientes
apuntan hacia una consideración sistémica del territorio en el que subyace la
denominada matriz territorial, formada por el conjunto de espacios abiertos no
protegidos, sobre todo agrícolas, como elemento fundamental para elevar la
biodiversidad global del territorio. Es decir, es necesaria una gestión de la
totalidad de espacios naturales, corredores y matriz territorial."
Per això, un dels objectius de la Xarxa Natura 2000 és
el manteniment dels aprofitaments tradicionals[4]:
"…los valores naturales que hoy
poseen dichas áreas [les que
formen part de la Xarxa
Natura 2000] son en muchos casos fruto del aprovechamiento
realizado, por lo que no sólo es recomendable sino necesario mantener este
aprovechamiento tradicional. Por lo tanto, uno de los fines de la Red es, o debe ser, que los
aprovechamientos tradicionales se sigan llevando a cabo.
[…]
Y es que muchas especies amenazadas
dependen de una buena gestión agrosilvopastoral. La realización de buenas
prácticas permite la preservación no sólo de especies que tradicionalmente se
han considerado vinculadas a los agrosistemas, como por ejemplo la avutarda,
sino de muchas otras."
Justament l'abandó dels cultius de secà, la construcció
d'infraestructures i la urbanització creixent dels espais agrícoles són causes
importants en el declivi de nombroses espècies protegides.
[1] Naredo, J.M. i Parra, F. edits. (2002): Situación
diferencial de los recursos naturales españoles, Fundación César Manrique,
Madrid.
[2] Queralt i Boldú, Ramón (1999): Impacte ambiental del despoblament; Pagès
Editors, Lleida.
[3] Rodà, F., "La matriz del paisaje. Funciones ecológicas y territoriales", en
Folch, R. coord. (2003): El territorio como sistema. Conceptos y
herramientas de ordenación; CUIMB/Centre Ernest Lluch/Diputació de
Barcelona, Barcelona.
[4] Guil, F. i Moreno-Opo, R. (Coords.) 2007: Catálogo de buenas prácticas para la
gestión del hábitat en Red Natura 2000: bosque y matorral mediterráneos. Una
propuesta de actuaciones financiables en Red Natura 2000; Fundación
CBD-Hábitat, Madrid.
[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]
Twittear
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
De moment, no hi haurà moderació de comentaris en aquest blog, per la qual cosa apareixeran publicats de forma instantània. Apel·lem a la vostra responsabilitat perquè no siguen difamatoris, ni racistes, ni obscens o ofensius, ni que puguen vulnerar drets fonamentals i llibertats públiques o que atempten contra el dret al honor.