NOVENA AL·LEGACIÓ:
La principal font de subministrament d'aigua potable de
la població d'Alcoi són els pous del Molinar, que s'alimenten de l'anomenat
aqüífer del Molinar, que forma part de sistema hidrogeològic
Barrancons-Carrasqueta.
L'aportació d'aquestos pous al conjunt del
subministrament és en alguns anys superior al 70% (i sempre superior al 55%).
Constitueixen, doncs, un recurs hidrològic que pot ser qualificat sense
exageració com a vital per a Alcoi, atés que la situació de la ciutat en la
capçalera de la conca del Serpis fa que no hi haja cap alternativa de captació
d'aigua potable en les quantitats necessàries per al proveïment de la ciutat.
L'espai on el grup La Española pretén la construcció del polígon
industrial i de serveis comporta un risc inassumible de contaminació de
l'aqüífer del Molinar, àmpliament documentat en diversos estudis i informes
redactats en els últims quinze anys.
Ja en 1980 els tècnics municipals informaven de manera
negativa una petició de construcció d'un polígon industrial en la partida de la Canal, basant-se justament
en els informes del IGME existents —que assenyalaven que calia evitar qualsevol
activitat que potencialment poguera facilitar la contaminació dels aqüífers.
Quinze
anys després, el SEPIVA (Seguridad y Promoción Industrial Valenciana, S.A.),
per iniciativa de l'Ajuntament d'Alcoi, presenta un superficial estudi (29
pàgines, inclosa la cartografia) del que anomena “Parc d'Activitats Alcoi-Sud”,
on es planteja novament la possibilitat d'instal·lar un polígon industrial a la
partida de la Canal.
Davant
la polèmica sorgida al voltant d'aquesta ubicació (que comptava amb l'oposició
frontal del Grup Municipal del Partit Popular, aleshores en l'oposició), en
1999 l'Ajuntament d'Alcoi va convocar un concurs per adjudicar la redacció d'un
"Estudi de localització i minimització de l'impacte ambiental d'una nova
zona industrial al terme municipal d'Alcoi"; el treball finalment es va
adjudicar per unanimitat a la consultora gea21 en setembre de 1999.
L'estudi
realitzat per Gea-21 per a l'Ajuntament d'Alcoi és un
treball de gran envergadura, elaborat des d'una òptica multidisciplinària sota
la coordinació d'Antonio Estevan (enginyer industrial i diplomat en urbanisme;
especialista en planificació territorial i ambiental, principalment en les
àrees de transport, aigua i energia). Dels huit volums que componen l'estudi,
el tercer, referit al cicle hidrològic, és amb diferència el més ampli i
exhaustiu de tots els estudis parcials o sectorials del treball, atés que el
principal problema ambiental detectat va ser l'hidrològic. Per això hi ha una
especial concentració d'esforços i recursos del projecte en el tractament
d'aquest problema.
Fins
aquest estudi, les anàlisis de la problemàtica hidrogeològica de la zona de La Canal s'havia centrat en la qüestió
de la permeabilitat de las margues i argiles que rebleixen la vall. Però aquest
estudi fa incidència en un nou problema:
"Sin
embargo, al margen de esta cuestión, la zona de La Canal presenta una
peculiaridad hidrogeológica que coloca al acuífero subyacente en una situación
de gran vulnerabilidad, y acerca de la cual se han hallado escasas referencias
anteriores en la exhaustiva revisión de la documentación hidrogeológica
existente que se ha realizado en el marco del presente trabajo .
Si
bien toda la superficie de La
Canal descansa sobre la gruesa capa de margas y arcillas
impermeables antes reseñada, esta protección desaparece en la zona de desagüe
del valle. En efecto, en el río Molinar, desde el puente que da acceso a la
urbanización de El Estepar hasta las antiguas fábricas del Molinar, esto es, a
lo largo de todo el tramo de cauce que corre por el Barranc de la Batalla, las calizas
afloran a la superficie, sin que exista la capa protectora de margas. En este
tramo, el acuífero carece de toda protección, ya que el cauce del río corre
directamente sobre las propias calizas que albergan el acuífero, las cuales
forman una estructura altamente fragmentada y permeable.
Esto
significa que cuando las aguas superficiales de escorrentía provenientes del valle
de La Canal en
épocas de lluvia llegan al Barranc de la Batalla, pueden infiltrarse directamente hasta el
acuífero a través del lecho del río, aguas arriba de las tomas de El Molinar.
Si esas aguas arrastran contaminantes, ya sean de origen agrario, residencial,
industrial o de transporte, éstos pueden contaminar el acuífero. Asimismo, si
en La Canal se
realiza cualquier actividad que suponga la implantación de un sistema completo
de abastecimiento, incluyendo la correspondiente planta de depuración, cuando
las aguas residuales depuradas se viertan al río, al llegar al Barranc de la Batalla se infiltrarían
directamente hasta el acuífero.
Esta
situación compromete extraordinariamente la posibilidad de establecer en el
valle de La Canal
una concentración de actividades industriales. Para poder establecer estas
actividades en la zona salvaguardando el acuífero con la suficiente seguridad a
largo plazo, sería necesario garantizar que bajo ninguna circunstancia llegasen
al Barranc de la Batalla
aguas portadoras de un grado significativo de contaminación.
En el caso de un polígono industrial
esta plena garantía es difícil de obtener. Aunque se establecieran severas
normas limitando el tipo de empresas que se pueden instalar y el tipo de
productos que éstas pueden utilizar, y aún suponiendo que inicialmente se
cumplieran las normas, sería difícil asegurar que, a mayor o menor plazo, estas
garantías se mantuviesen plenamente.
Hay que tener en cuenta que en un
polígono industrial de gran tamaño se pueden instalar centenares de empresas,
con tasas de renovación que pueden representar la aparición o desaparición de
varias empresas cada año. El listado de riesgos efectivos de contaminación
hídrica que se han verificado en la práctica como asociados a los polígonos industriales
se puede sintetizar del siguiente modo, desde los riesgos más accidentales e
imprevisibles hasta los más claramente asociados a comportamientos ilegales de
compañías aisladas:
·
Fugas en depósitos de
combustible, que
son inevitables a largo plazo, y que se suelen adelantar en casos de empresas
cerradas, cuyas instalaciones pueden quedar abandonadas con restos de
combustibles en sus depósitos subterráneos. En estudios de polígonos
industriales obsoletos en Seattle (Estados Unidos) se pudo comprobar que un
porcentaje muy elevado (más del 40 por ciento) de los depósitos de combustible
o de otros productos presentaba fugas debido a la capacidad corrosiva del suelo
a largo plazo.
·
Fugas en depósitos de productos
industriales, con
similares causas que las anteriores, pero con consecuencias que pueden ser
mucho más graves. En muchos casos, pequeñas fugas pueden mantenerse durante
años sin control, especialmente cuando hay una deficiente gestión de inventario
de productos de proceso.
·
Evolución tecnológica, que puede ocasionar la
entrada de nuevos productos tóxicos en el ciclo de producción, que no se
utilizaban en los protocolos de producción sobre los que se obtuvo la
autorización inicial.
·
Cambios de actividad o de
proceso no comunicados oficialmente, especialmente cuando la declaración oficial puede hacer inviable
la permanencia de la empresa en su actual localización.
·
Realización de procesos
productivos no autorizados,
situación que se registra con bastante frecuencia en los polígonos
industriales.
·
Almacenamiento ilegal de
residuos tóxicos en lugares a la intemperie, especialmente cuando no se dispone de servicios eficientes de
retirada de residuos tóxicos industriales, o cuando estos servicios resultan de
coste elevado, como suele ser habitual.
·
Vertidos fraudulentos de
productos tóxicos a las redes de alcantarillado, sistema que ha sido y sigue
siendo utilizado por determinadas empresas para deshacerse de residuos de
difícil manejo, especialmente cuando son producidos en pequeñas cantidades.
·
Inyección fraudulenta de
residuos industriales en el subsuelo, comportamiento absolutamente execrable, pero del cual existen
numerosas referencias documentadas, y que se sigue produciendo ocasionalmente
en la actualidad, como se puede comprobar incluso sin salir de la Comunidad Valenciana.
Además de estos riesgos especiales, hay
que contemplar las condiciones regulares de funcionamiento de los polígonos.
Aunque se establezcan potentes sistemas de depuración, difícilmente estarán a
salvo de averías, de súbitos incrementos de caudal que desborden su capacidad,
o de otras eventualidades que se puedan traducir en derrames sobre el cauce del
río. Raro es el sistema de depuración en el que no se produce este tipo de
episodios con alguna frecuencia.
En
esta situación, no es sorprendente que como norma general se procure evitar la
ubicación de polígonos industriales en zonas con potencial afección de
acuíferos, especialmente si estos son utilizados para el abastecimiento de
poblaciones."
La conclusió de l'estudi de gea21 pel
que fa al problema hidrològic de la
Canal és ben clara:
"En realidad, no es muy
sorprendente la aparición de este tipo de problemas en un lugar como La Canal. Las unidades
hidrogeológicas de Carrasqueta-Barrancones y de Sierra Mariola albergan algunos
de los acuíferos de cabecera de las dos principales cuencas internas de la Comunidad Valenciana
(la del Serpis y la del Vinalopó). Los nudos hidrográficos de las cabeceras de
cuenca suelen ser estructuras complejas y vulnerables, y además, precisamente
por tratarse de cabeceras de cuenca, generan los recursos de agua de mayor
calidad y más apreciados. Por estas razones, bien conocidas en la planificación
hidrográfica, ya se ha indicado que la ubicación de concentraciones de
actividad industrial en estas zonas suele descartarse de entrada en la
ordenación del territorio, pues por muchas precauciones que se adopten, siempre
se introducen riesgos para la integridad de un recurso de tanta calidad y tan
crecientemente valioso como es el agua de cabecera de una cuenca hidrográfica .
La situación, en síntesis, resulta tan
compleja, y de solución tan incierta, que introduce serias dudas acerca de la
viabilidad de una actuación industrial en la zona de La Canal, dados los riesgos
ecológicos que quedarían latentes para el futuro ante el posible fallo de
alguno de los sistemas de protección, y las dificultades técnicas y de otros
órdenes que presentan las posibles soluciones.
En conjunto, y ante las razones
anteriormente expuestas, la valoración de la zona de La Canal desde el punto de
vista hidrológico es muy negativa."
En el document de conclusions de l'estudi s'insisteix en
la fal·libilitat de les mesures correctores i en el despropòsit d'introduir
"riscos inadmissibles per a la integritat d'un recurs de tanta qualitat i
tan creixentment valuós com l'aigua de capçalera d'una conca
hidrogràfica":
"Pero incluso aunque fuera posible implantar
cualquiera de las soluciones anteriores, ninguna de ellas está exenta de fallos
o deterioros con la consiguiente pérdida de efectividad, especialmente a medio
y largo plazo: fallos de los sistemas de depuración, roturas y fugas en los
sistemas de colectores crecientemente probables con el paso del tiempo, errores
de manejo o gestión, etc.. No hay que olvidar, además, que la impermeabilidad
de las margas y arcillas del valle de La Canal tampoco es total, ya que al parecer se
trata de estructuras bastante fragmentadas.
Por otra parte, además de las limitaciones de
operatividad y de durabilidad inherentes a todo sistema de protección
ambiental, la experiencia demuestra que más allá de los riesgos habitualmente
reconocidos y gestionados por la ingeniería medioambiental, los polígonos
industriales suelen presentar riesgos ambientales que están bien documentados,
pero que caen fuera de todo posible control técnico y administrativo:
implantación de procesos fabriles no autorizados, almacenamientos ilegales,
vertidos tóxicos clandestinos, inyección alevosa de residuos en el subsuelo,
etc....
La conclusión del análisis de este problema, al que se le
ha dedicado la máxima atención en el proyecto, se puede sintetizar señalando
que no se han podido identificar soluciones técnicas plenamente seguras a
corto, medio y largo plazo, que además de ser administrativamente viables,
garanticen satisfactoriamente la protección del acuífero que alimenta las
captaciones de El Molinar, frente a la situación de extrema vulnerabilidad en
que este acuífero se encuentra en la zona del Barranc de la Batalla.
Esta conclusión se ha trasladado al proceso de selección
de alternativas calificando la situación como de "riesgo inadmisible y no
minimizable", lo que ha dado lugar a la exclusión de las zonas que se
encuentran aguas arriba del Barranc de la Batalla como posible ubicación de polígonos
industriales, como se verá más adelante.
En realidad, no es muy sorprendente que se haya llegado a
esta conclusión en un lugar como La Canal. Las unidades hidrogeológicas de
Carrasqueta-Barrancones y de Sierra Mariola albergan los principales acuíferos
de cabecera de las dos mayores cuencas internas de la Comunidad Valenciana
(la del Serpis y la del Vinalopó). Los nudos hidrográficos de las cabeceras de
cuenca suelen ser estructuras hidrogeológicas complejas y vulnerables, y
además, precisamente por tratarse de cabeceras de cuenca, generan los recursos
de agua de mayor calidad y más apreciados.
Ciertamente, la variada gama de alternativas técnicas
disponibles para la conducción y el tratamiento de aguas residuales
industriales puede aportar soluciones razonablemente seguras para la mayor
parte de los problemas de protección hidrológica a los que se enfrenta
habitualmente la industria. Pero no es menos cierto que en aquellas situaciones
que afectan a recursos de cabecera dedicados al abastecimiento de aguas
potables, y mucho más en casos de extrema vulnerabilidad hidrogeológica como es
el caso del río Molinar, se impone habitualmente el principio de prevención,
que reconoce las limitaciones de fiabilidad de las tecnologías de protección
ambiental frente a situaciones de alto riesgo.
Siguiendo este principio, la ubicación de concentraciones
de actividad industrial en zonas hidrológicamente sensibles, especialmente en
cabeceras de cuenca, suele descartarse de entrada en la ordenación del
territorio, pues por muchas precauciones que se adopten, siempre se introducen
riesgos inadmisibles para la integridad de un recurso de tanta calidad y tan
crecientemente valioso como es el agua de cabecera de una cuenca hidrográfica.
Antes al contrario, en estas zonas suelen establecerse
áreas de protección de los recursos hídricos, en las que se limita y controla
severamente los usos permitidos, incluso dentro de las actividades del sector
primario. Este tipo de medidas deberían ser adoptadas a la mayor brevedad en la
zona de estudio, delimitando un perímetro de protección de los recursos
hídricos del sistema Carrasqueta-Barrancones, con estrictas regulaciones de
usos y actividades. Resulta sorprendente que este tipo de medidas de ordenación
territorial-ambiental no hayan sido planteadas con anterioridad."
En octubre de 2005 es va presentar un estudi del
Departament de Ciències de la
Terra de la
Universitat de les Illes Balears titulat Anàlisi hidrogeològica i estructural de la
zona de recàrrega de l'aqüífer del Molinar (Alcoi); aquest treball va estar
realitzat per Antoni Rodriguez Perea i
Bernadí Gelabert Ferrer, doctors en geologia i hidrogeòlegs especialitzats en
aqüífers càrstics.
Aquest nou estudi analitza els treballs anteriors sobre la Canal i, encara que en la
majoria dels casos en confirma les dades obtingudes, detecta que la major part
d'aquests estudis desconeixen o no valoren suficientment la complexitat
estructural de la Canal. En aquest sentit, l'estudi de la UIB aporta novetats
importants, sobretot pel que fa a la presència de fractures verticals en la Canal, per on s'infiltren a
l'aqüífer les aigües d'escorrentia. Segons l'estudi, aquesta fracturació
fa encara més inacceptable la ubicació d'infraestructures urbanes intensives,
industrials o no, en la zona de la
Canal.
La fracturació detectada en la Canal —que es produeix en les margues i
margocalcàries del miocé superior— és
important a efectes pràctics, ja que quan el barranc del Regall travessa
aquests materials presenta diversos engolidors, punts on l'escorrentia superficial
s'infiltra en la seua totalitat en moments d'avingudes petites i mitjanes.
Segons les característiques de l'aqüífer del Molinar, un contaminant tardaria
en arribar a la font del Molinar des d'aquests engolidors entre 2 i 10 dies
(segons la velocitat de circulació de l'aigua, que és major quan el flux és
elevat). Així mateix, l'anàlisi de la microfracturació demostra la presència de
noves direccions de fracturació a escales menors que afavoririen encara més la
infiltració vertical.
En definitiva, si el risc conegut de contaminació de l'aqüífer
del Molinar per escorrentia ja era molt elevat, aquest treball permet conéixer
que el risc encara és molt superior a causa de la importància de la
transmissivitat vertical —per la fracturació—, que posa en contacte de manera
quasi directa les aigües superficials de la zona amb l'aqüífer.
També la impossibilitat de minimitzar els riscos de
contaminació en el cas d'instal·lar activitats industrials en la partida de la Canal —ja argumentada en l'estudi de Gea21— ha estat confirmada per l'esmentat estudi de la Universitat de les
Illes Balears (les negretes són nostres):
"Sense cap dubte, el major risc de la ubicació d'un
polígon industrial i de serveis a la zona de la Canal gravita sobre el
proveïment d'Alcoi.
A les dificultats de garantir un abocament zero a la
xarxa d'aigües superficials que requereix una dotació d'infraestructures inversemblant, s'hauria d'afegir, com
una espasa de Damocles, les dificultats per no afectar a un aqüífer com el del
Molinar que representa l'única garantia de proveïment de la ciutat d'Alcoi. El
control sobre l'activitat industrial o de serveis hauria d'ésser exhaustiu.
És una evidència la no visibilitat de les aigües
subterrànies, però aquesta afirmació conté en ella mateixa la extrema
dificultat del seu control. Quins mecanismes s'haurien d'implementar per a
garantir que en un polígon industrial i de serveis construït damunt d'un
aqüífer càrstic no se produeixi cap abocament que posi en perill la salut i
potser la vida, de milers de persones? Resulta difícil imaginar el control
necessari per garantir la innocuïtat dels processos industrials, de les
maquinàries i de les matèries primeres, en eixir i entrar de les naus. Cal
demanar-se quins tipus de mecanismes permetrien assegurar que per negligència o
mala fe mai podria produir-se un abocament incontrolat al subsòl. Com hauria de
garantir-se la formació dels treballadors del polígon perquè no fos per
ignorància?
De ben segur que no hi
altra resposta que afirmar que resulta del tot inacceptable que una
infraestructura d'aquest tipus puga construir-se en un lloc com aquest."
[…]
"Un dels primers estudis encomanats per l'Ajuntament
d'Alcoi analitza, de forma molt exhaustiva, les necessitats de sòl industrial
del municipi i les confronta amb les possibles ubicacions, entre d'altres la Canal. A les seves
conclusions queden prou definides les avantatges i els inconvenients de fins a
tres ubicacions. El resultat de l'estudi descarta les alternatives de la
carretera de Banyeres i de la
Canal i considera com a més idònia una tercera ubicació als
voltants d'Alcoi.
En reflexionar sobre l'alternativa de la Canal, i després d'avaluar
els impactes sobre el recurs hídric que proveeix a la ciutat d'Alcoi,
manifesta, no sols que el risc de contaminació compromet la seguretat
hidrològica i sanitària de la població, sinó que el qualifica d'inadmissible.
Afirma a més, que no existeixen alternatives tecnològiques viables per
minimitzar el risc.
Existeixen doncs, alternatives efectives i resulta per
tant sorprenent que se segueixi insistint en la ubicació inicial. Les dades tant estructurals com
hidrogeològiques que se presenten en el present estudi confirmen aquesta
primera anàlisi i ratifiquen el caràcter inadmissible i no minimitzable de la
ubicació de la Canal."
L'estudi de l'UIB, després d'analitzar les mesures
correctores que es plantejaven en la proposta inicial de perímetre de protecció
del Molinar elaborada per EVREN, considera que l'abocament
zero és una quimera:
"L'aïllament
hídric d'un polígon industrial i de serveis és més aviat una quimera que una
condició assolible per molts esforços puguin fer-se per aconseguir-ho. En
efecte, la complexitat de les instal·lacions industrials, la privacitat dels
magatzems i dels processos que en ells se duen, la mobilitat dels productes que
en ells s'emmagatzemen fan que el control real sobre els productes
potencialment contaminants sigui molt baix. Així, no pot garantir-se el seu
segellat hídric més que sobre els projectes i fins i tot, pensem que, si se fan
seriosament, tampoc els projectes ho poden garantir. En definitiva la
possibilitat que un polígon industrial i de serveis sigui estanc hídricament
resulta tan baixa que es pot considerar nul·la."
I
conclou que
"Les
mesures proposades per minvar el risc avaluat són, en la gran majoria dels
casos, simplement inaplicables."
En 2004 l'Ajuntament d'Alcoi va sol·licitar a la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer l'inici del procediment de delimitació hidrològica del perímetre de
protecció del Molinar, per a la qual cosa encarregà a l'empresa EVREN la
redacció del ja esmentat Estudi de delimitació hidrogeològica del perímetre de
protecció del Molinar.
Ateses les mancances d'aquest estudi, el cap del Servei
d'Aigües Subterrànies de la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer va demanar-ne l'ampliació i aportà diversos suggeriments i
recomanacions. En resposta a aquesta petició, EVREN va elaborar un document
d'ampliació,
que es va finalitzar en novembre de 2005.
Segons la zonificació establida per l'estudi d'EVREN, els
terrenys dels propietaris de La
Española a la
Canal s'inclouen en la zona IIb "de dilució i
control", que correspon a l'àrea de protecció contra la contaminació
química que envolta la zona I fins a un temps de trànsit de cinc anys i on
l'aqüífer està confinat per una capa de margues de fins a 130 m (pàg. 44 de
l'Estudi).
La inclusió en aquesta zona exigeix diverses mesures de
protecció, entre les quals destaca la prohibició de perforar qualsevol pou o
sondeig no relacionat amb el proveïment públic, l'obligació de depurar amb
tractaments primaris, secundaris i terciaris els efluents generats en el sector
per a la seua reutilització (de manera que es garantisca l'abocament
"zero" al barranc de la
Batalla), la construcció de bases per a recollir les primeres
aigües de l'escorrentia de la urbanització, etc.
Així mateix, es presenta una relació detallada de les
activitats absolutament prohibides en el sector IIb. En la llista d'activitats
no admissibles s'inclou, entre moltes altres, la indústria agroalimentària i de
begudes (epígraf 15 i subepígrafs del CNAE93-Rev1), la fabricació de maquinària
i la fabricació de perfums i productes de bellesa i higiene, que són justament
les que La Española
diu que pretén traslladar a la partida de la Canal.
En la fase del concert previ del Pla General d'Ordenació
Urbana d'Alcoi, la
Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va emetre diversos
informes on feia referència als riscos hidrològics de la implantació de sòl
industrial a la partida de la
Canal.
El 10/06/2009 va emetre un informe en contestació a la
consulta de la Direcció General de Gestió del Medi Natural de la Conselleria de Medi
Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge per a l'elaboració de l'Informe de
Sostenibilitat Ambiental relativa al Pla
General d'Alcoi. En l'apartat referent a l'afecció a la qualitat de les aigües
subterrànies, la CHX
indica que està tramitant l'aprovació del perímetre de protecció de les
captacions d'aigua del Molinar i fa referència a l'estudi d'EVREN i a un estudi
posterior de l'IGME sobre aquest (que planteja mesures de protecció encara més estrictes
i indica la conveniència d'analitzar altres riscos de contaminació que no
s'havien avaluat suficientment), reprodueix les limitacions que estableixen per
a la zona de la Canal
i assumeix l'esmentada llista d'activitats prohibides. L'informe, atés que tota
la superfície dels sectors 5 i 6 de la
Canal proposats en el model territorial queden, "en el
millors dels casos", dins de la zona IIIc, conclou que "hauria de
reconsiderar-se la conveniència d'implantar els sectors de sòl urbanitzable 4,
5 i 6."
Volem
remarcar que els sectors 5 i 6 de sòl industrial previstos en el concert previ
estaven en la zona IIIc, on l'aqüífer es troba confinat per una capa de margues
de més de 300 m, més impermeable que la zona IIb on es troben els terrenys que
pretén urbanitzar La Española;
a més, la distància a la zona I era molt major en els anomenats sectors 5 i 6.
Cal dir que en aquestos sectors no es plantejava tampoc un polígon industrial
tradicional, sinó un parc empresarial de la mateixa tipologia que el que presenta
La Española,
on també s'afirmava que només es destinaria a "usos o actividades vinculados con la investigación, la innovación
y el desarrollo tecnológico, con especial consideración a los aspectos
medioambientales".
El
25/06/2010 la CHX
emet un nou informe sobre "consulta para la elaboración del informe de
sostenibilitat ambiental relativa al Concert Previ del PGOU d'Alcoi",
també a petició de la
Direcció General de Gestió del Medi Natural. Aquest nou
informe es manifesta en idèntics termes.
Un nou informe de la CHX de 29/08/2011 "sobre
el Informe de Sostenibilitat Ambiental relativa al Concert Previ del Pla
General" d'Alcoi continua considerant vàlid el que es va informar el
25/06/2010.
La Direcció General
de Gestió del Medi Natural, de la Conselleria d'Infraestructures,
Territori i Medi Ambient, va emetre el 15/06/2009 el Document de Referència de
la revisió del PGOU d'Alcoi. Aquest identifica com al "risc més important
que enfronta el pla la protecció de l'aqüífer del Molinar, que abasteix la població,
enfront del risc de contaminació de les seues aigües".
Dins
dels criteris ambientals que cal incorporar al pla indica que el creixement
urbanístic ha d'estar justificat en un estudi demogràfic o en qüestions de
política territorial i supramunicipal, i realitzar-se
sota els criteris de menor impacte sobre el territori i menor afecció a valors,
recursos o riscos naturals relevants presentes en el territori.
Altre
criteri ambiental que inclou el Document de Referència és "compatibilitzar
el creixement urbanístic amb el cicle de l'aigua, protegir els recursos hídrics
(art. 17, 18 i 19 LOTPP) i prevenir els riscos hidrològics:
"Se deben incorporar los datos disponibles o
realizar un estudio hidrogeológico en detalle a fin de evaluar el riesgo de
contaminación del acuífero del Molinar. El estudio debe tener un alcance que
permita distinguir entre zonas con capas de espesores impermeables en las que
predomina la escorrentía, de aquellos otros terrenos en los que se desarrollan
procesos de fisuración y karstificación y/o muy permeables en los que la
protección natural desaparece y que permiten la libre circulación del agua, así
como, las masas de agua aptas para consumo, considerando lo siguiente:
- La Directiva Marco de
Aguas, que tiene como objetivo conservar y recuperar el buen estado ecológico
de las masas de agua.
- El plan debe prevenir la contaminación de
las masas de agua mediante la delimitación de zonas y perímetros de protección
y la eliminación de vertidos contaminantes; así como proteger las masas de agua
destinadas a consumo humano mediante su incorporación al SNU de Protección. En
particular, debe establecer perímetros de protección de las captaciones de agua
destinadas a consumo humano, como son los pozos que se alimentan del acuífero
del Molinar.
-El estudio de recursos hídricos que acompaña
al plan debe, entre otros, identificar los riesgos de contaminació de los
acuíferos, así como las actividades e intensidad de las mismas que sean
compatibles o no con zonas que presenten un alto riesgo de contaminación.
Las conclusiones del estudio se pondrán en
relación con las posibles decisiones y sus alternativas sobre la implantación
de usos urbanísticos y actividades potencialmente contaminantes de los suelos
(Decreto 9/2005)."
Finalment,
fa referència a l'informe de la
CHX de 10/06/2009, una còpia del qual s'annexa al Document.
Aquest informe de la CHX,
com ja hem indicat, assumeix la proposta de zonificació del perímetre de
protecció del Molinar de l'estudi d'EVREN de 2005, que descarta en tota la zona
IIb les activitats que La
Española pretén implantar-hi.
En
data posterior, el 17/11/2011, s'emet l'Informe Ambiental al Pla General del
municipi d'Alcoi per la
Comissió d'Avaluació Ambiental, de la Direcció General
d'Avaluació Ambiental i Territorial de la Conselleria
d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient. Pel
que fa als desenvolupaments que es preveien a la vall de la Canal (recordem que en una
zona amb un risc hidrològic inferior a la del projecte que ens ocupa) també
incideix en l'amenaça que suposaven per a la protecció de les aigües destinades
al consum humà (les negretes són nostres):
Sectores 5 y 6 "La Canal"
El suelo delimitado en
La Canal, de
uso industrial, no garantiza de un modo preventivo la protección de las masas
de agua destinadas al consumo humano, para lo que se debería proceder
estableciendo limitaciones de uso del suelo a fin de prevenir la contaminación.
El informe del organismo de cuenca emitido para la
elaboración del DR [document de referència] indica que debe reconsiderarse
la conveniencia de implantar los sectores de suelo urbanizable 4, 5 y 6. En caso alternativo debe lograrse un
vertido cero (no de las industrias sino del sector urbanizado) y en cualquier
caso no serían admisibles las industrias fabriles que se listan en el citado informe.
De nuevo, el Concierto Previo no tiene alcance para incorporar en sus
determinaciones estos aspectos ambientales, que inciden como mínimo en la
regulación de uso y normativa, las fichas de planeamiento y la gestión y las
obras de urbanización.
El Concierto Previo, en cambio, sí tiene que dotar de
protección las masas de agua de consumo humano y sus perímetros de protección
necesarios. Y el ISA tiene la capacidad de analizar ese ámbito, considerando
estudios de mayor o menor detalle a fin de informar las protecciones necesarias
(inventariando los afloramientos carbonatados permeables, descartando
sumideros, etc.). Asimismo, el ISA debe informar acerca de la compatibilidad de
los usos posibles en ese ámbito."
Entre
les conclusions de l'Informe Ambiental
destaquem la següent:
"No se ha obtenido el informe del organismo de cuenca con contenido
favorable respecto del riesgo
hidrogeológico en la zona de la
Canal, donde se está en fase de estudio el perímetro de
protección de las captaciones de agua de
boca de Alcoy, habiéndose identificado que las determinaciones del plan
inducen un riesgo de contaminación de los pozos de El Molinar".
Entre
els informes consultius sobre l'ATE emesos per diferents organismes s'inclou el
de 04/12/2012 de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que indica
que "el estudio presentado [per
a la delimitació del perímetre del protecció del Molinar], realizado por la empresa EVREN, ha sido analizado por técnicos de este
Organismo e informado por el IGME por lo que el mismo constituye el instrumento
guía para el informe y autorización de cualquier actuación que pueda afectar a
las captaciones de abastecimiento de Alcoy."
A
continuació enumera les mesures correctores i preventives que estableix
l'estudi d'EVREN, tot i que altera la redacció lleugerament. Així, mentre que
l'estudi d'EVREN, en referir-se a la llista d'activitats excloses en les zones
II-b, III-b y III-c diu textualment que "en cualquier caso no serán
admisibles las siguientes actividades", en l'informe de la CHX en el títol de la llista
es parla d'"actividades no
admisibles, a título orientativo". Hem de recordar que la llista
s'inclou en punt 3 de la memòria de l'estudi d'EVREN, titulat "Usos y actividades calificadas prohibidas en el perímetro de
protección propuesto". En els antedents (pàg. 1 de la memòria),
s'indica expressament que la redacció de l'ampliació i revisió de l'estudi
respon al requeriment de la CHX
que es concretava, entre d'altres qüestions, en la "presentación de una relación detallada de las actividades consideradas
insalubres, nocivas y peligrosas, absolutamente
prohibidas en las zonas de sectorización del perímetro". Així
mateix, en el punt 2 de la memòria ("Alcance
de la ampliación del estudio"), s'informa que entre els treballs duts
a terme s'ha elaborat una "Relación
detallada de las actividades consideradas insalubres, nocivas y peligrosas,
prohibidas en las zonas de sectorización del perímetro propuesto".
Per
últim, l'informe de 19/12/2012 del Servei Territorial d'Urbanisme d'Alacant
sobre l'ATE recorda que tant el document de referència de l'avaluació ambiental
estratègica emés el 15/06/2009, com l'acord de 08/11/2011 de la Comissió d'Avalució
Ambiental relatiu a l'Informe de Sostenibilitat Ambiental, tots dos continguts
en l'expedient del concert previ, reflecteixen els problemes de protecció dels
recursos hídrics que afecten el sòl on es planteja ubicar l'ATE. L'informe
remarca les objeccions rebudes pels sectors industrials que es proposaven en el
concert previ, a pesar que es trobaven en terrenys més allunyats de la zona
d'afloraments que els de l'ATE:
"En concreto el documento de referencia cita y
aporta anexo de informe del organismo de cuenca donde marcan la zona de
afloramientos permeables del barranco de la Batalla y río Molinar. En dicho informe, los
nuevos sectores industriales propuestos en el CP más cercanos al del objeto de
este informe (La canal 5 y 6), reciben importantes reparos por parte del citado
informe del organismo de cuenca, aún encontrándose en terrenos más lejanos de
la zona de afloramientos que el propuesto, separados de hecho por la autovía
A-7. En dichos sectores, y a causa de la afección a la calidad de las aguas
subterráneas, se dice textualmente que "no serán admisibles" una
larga serie de industrias que se listan y entre las que se encuentra la
industria agroalimentaria, fabricación de productos de belleza e higiene y
fabricación de maquinaria diversa".
Per tant, la ubicació pretesa per a l'ATE Alcoinnova és
inadmissible pel risc greu que comporta per a la principal captació d'aigua per
a consum humà del municipi d'Alcoi i, a més, perquè no compleix els requisits
acumulatius inclosos en l'estudi d'EVREN (assumit expressament per la Confederació Hidrogràfica
del Xúquer i per la
Conselleria d'Infraestructures, Territori i Medi Ambient
durant la fase de concert previ del PGOU d'Alcoi), que ha de fonamentar
l'autorització de qualsevol actuació susceptible d'afectar l'aqüífer del
Molinar.
Gea-21 (2000): Estudio
de localización y minimización ambiental de una nueva zona industrial del
término municipal de Alcoi (coord. Antonio Estevan), Ajuntament
d'Alcoi.
Universitat de les Illes Balears. Departament de
Ciències de la Terra
(2005): Anàlisi
hidrogeològic i estructural de la zona de recàrrega de l'aqüífer del Molinar
(Alcoi) (Antoni
Rodríguez Perea – Bernadí Gelabert Ferrer), Salvem l'Aqüífer del Molinar –
Universitat de les Illes Balears.
EVREN (2005): Estudio
de delimitación hidrogeológica del perímetro de protección del Molinar (Alcoi).
Documento de ampliación del estudio de delimitación del perímetro, Ajuntament
d'Alcoi.
