Al·legacions de Salvem al projecte (10)

DESENA AL·LEGACIÓ: 

Amb la finalitat d'evitar que les aigües de pluja arrosseguen contaminants al barranc de la Batalla, els diferents estudis emesos sobre el risc de contaminació de les aigües subterrànies del Molinar plantegen la construcció d'un depòsit (o bassa) d'emergència, amb prou capacitat per recollir les aigües pluvials generades en els primers quinze minuts de l'aiguat.

Sobre el dimensionament que en el projecte es fa d'aquesta bassa, considerem totalment inapropiada l'elecció d'un període de retorn de 10 anys per al càlcul del volum d'escorrentia del depòsit d'emergència. Atesa la magnitud dels danys que podrien causar-se en cas que es contaminara l'aqüífer més important per al subministrament d'aigua potable d'Alcoi, considerem que el període de retorn que caldria aplicar és, com a mínim, de 100 anys.

Així, per exemple, la Instrucció de carreteres 5.1-IC estableix uns períodes de retorn entre 50 i 100 anys per a la projecció de sistemes de drenatge en casos en què els efectes poden ser greus ("Ponts en punts on la retenció de la riuada pot provocar danys en el pont o la seua pèrdua ").

És també il·lustrativa en aquest aspecte la normativa del Pla d'Acció Territorial sobre Prevenció del Risc d'Inundació a la Comunitat Valenciana (PATRICOVA), que per a les infraestructures en zones inundables estableix els següents períodes de retorn en funció de la importància dels possibles danys (les negretes són nostres):

Artículo 21. Condiciones generales de adecuación de las infraestructuras

3. Los periodos de retorno de diseño del drenaje transversal y de protección de las infraestructuras de todo tipo serán de:

a) 500 años en las infraestructuras estratégicas de alta vulnerabilidad, tales como carreteras de intensidad media diaria mayor de dos mil (2.000) vehículos/día, líneas de ferrocarril, grandes conducciones de abastecimiento, potabilizadoras, depuradoras, gaseoductos, líneas eléctricas de alta tensión, estaciones transformadoras, grandes depósitos de agua, de líquidos y gases inflamables o tóxicos y centrales de telecomunicaciones. Este nivel de protección podrá reducirse hasta un mínimo de 100 años si se justifica la inviabilidad técnica o económica de cualquier otra solución de protección superior, determinándose el riesgo remanente para un periodo de retorno de 500 años.

b) 100 años en las infraestructuras de vulnerabilidad media, como el resto de carreteras de las redes nacional y autonómica, resto de carreteras con intensidad media diaria mayor de quinientos (500) vehículos/día, líneas de media tensión, subestaciones eléctricas, paseos marítimos y redes de acequias o azarbes de cualquier tipo. Este nivel de protección podrá reducirse hasta un mínimo de 25 años si se justifica la inviabilidad técnica o económica de cualquier otra solución de protección superior, determinándose el riesgo remanente para los periodos de retorno de 100 y 500 años.

En tot cas, considerem que el depòsit per a primeres pluges del projecte està infradimensionat, tenint en compte la superfície de l'actuació, a la que caldria afegir la superfície vessant d'aigües amunt, i a les intensitats que poden assolir-se en aquesta zona i en altres pròximes.

Convindria tindre en compte més els valors màxims que els mitjans pel perill d'abocament i de superació de límits de pluvials. L'estudi "La Montaña alicantina: riesgos derivados de episodios de fuertes lluvias en los municipios de la Vall d'Alcoi i Foia de Castalla"[1] apuntava que el nombre de dies amb precipitació superior a 100 mm en 24 hores o menys arriba en la zona de la Canal on pretén implantar-se l'ATE a 0,25-0,35, és a dir, una volta cada 4 anys; amb precipitació entre 30 i 100 mm està entre 3,5 y 4,5 dies.

Si ens oblidem de les mitjanes, que de poca cosa aprofiten per a la catalogació dels riscos, convé que ens centrem en els episodis extrems. Hem d'advertir de la presència de temporals de pluja tardoestivals capaços de deixar en 24 hores quantitats pròximes, o fins i tot, superiors, a les mitjanes anuals.

Tots aquestos temporals presenten distribucions territorials força irregulars, però resulten en tot cas generalitzats i en un mateix episodi afecten, a diferència del que ocorre amb les tormentes locals, tota l'àrea geogràfica que sol anomenar-se "La Muntanya d'Alacant". En el treball d'E. Moltó Les pluges: quantitat i qualitat[2] poden trobar-se molts exemples concrets de cadascun d'aquestos on es pot comprovar clarament la seua influència en l'àrea analitzada.

Cal tindre en compte també les tempestes puntuals, pels seus valors i intensitats. Poden considerar-se tempestes locals aquells ruixats que són extraordinàriament heterogenis però que poden caracteritzar-se per acumular quantitats diverses encara que sempre superiors als 15-20 mm, i arribar en ocasons fins als 100 o, puntualment, superar-los. Sovint aquestos xàfecs es concentren en intervals de temps que oscil·len entre 15 i 120 minuts[3]. Alguns exemples:

• - el 10/07/1992, Alcoi i zones pròximes registren entre les 16:00 i les 16:30 un xàfec de pluja i pedra que descarrega sobre Alcoi 33,5 mm;
• - el 21/08/2003 té lloc a Alcoi un intens xàfec que deixa 20 mm de aigua i granísol en vint minuts;
• - el 27/08/2013 van caure a Alcoi 57 mm en una hora i el dia 28, 37 mm en un interval més curt en l'estació d'ACIF al Menejador, amb intensitats mitjanes en alguns moments  superiors als 500 mm/hora.

La ja esmentada Anàlisi hidrogeològica i estructural de la zona de recàrrega de l'aqüífer del Molinar, del Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les Illes Balears, feia la següent apreciacio sobre les dimensions que hauria de tindre la bassa per a la recollida de les aïgues pluvials:

"Tots els estudis realitzats posen com a condició ineludible per una eventual construcció del polígon el garantir un abocament zero d'aigües superficials provenint o travessant per la seva superfície. Fer front en aquest risc significa com a mínim duplicar les instal·lacions de recollida d'aigües pluvials, clavegueram i sanejament i dimensionar les primeres per a precipitacions mediterrànies que poden representar puntes de més de 200 mm en una hora. La capacitat per emmagatzemar i tractar tal quantitat d'aigua requereix unes inversions extraordinàries, no sols en la seva construcció, sinó també en la seva vigilància i en el seu manteniment.[4]

(…)

Bassa de 15'

(…) Aquesta mesura que en certes condicions pot semblar raonable, en el cas que ens ocupa és de dubtosa eficàcia. Si suposem un polígon de mides estàndar (200 ha), la superfície ocupada, imaginem que tota ella impermeable, podria acumular en els quinze primers minuts d'una pluja de caràcter mediterrani fins a 100.000 m3 d'aigües pluvials; aquest volum representaria una bassa de 5 ha amb dos metres de fondaria o de 10 ha amb un metre de profunditat. Aquest immens espai, omplert en la seva totalitat un pic cada uns quants anys, representa un plus de manteniment i de depuració que agreujaria les despeses globals i ambientals del projecte."

Si, a més, tenim en compte que el mateix depòsit de tempestes hauria d'admetre les aigües depurades procedents de la depuradora en cas de trencament, avaria, accident o, fins i tot, manteniment, la conclusió és que el seu dimensionament és molt inferior al necessari.

En l'annex 3 de l'Informe de Sostenibilitat Ambiental s'estableix que el temps màxim de resposta pel que fa a les avaries de l'EDAR és de dos dies, la qual cosa no està en absolut justificada. En tot cas hauria de ser la suma dels temps de detecció, de diagnòstic, de disseny de solució i d'execució, incrementada per les possibles dificultats ambientals  —com ara pluges, nevades, etc.—  o socials  —vagues de transport que dificulten el subministraments d'equips de recanvi o el trasllat de personal qualificat.

Destaquem, per últim, que l'informe l'IGME (Instituto Geológico y Minero de España) de 15/11/2007, sobre "Consideracions Técnicas sobre el perímetro de protección propuesto para las captaciones de abastecimiento a la ciudad de Alcoy (Alicante) y sobre los informes referentes a su delimitación", elaborat a petició de la Confederacio Hidrogràfica del Xúquer, indica expressament que la bassa per a la retenció de les aigües d'escorrentia superficial en episodis de tempestes intenses hauria de garantir la perfecta impermeabilització natural del vas, és a dir, s'hauria de localitzar "en un área hidrogeológicamente favorable y fuera de la zona II del perímetro de protección", condició que no compleix la ubicació prevista en el projecte.

En les conclusions de l'informe l'IGME considera "imprescindible" realitzar els estudis tècnics adequats que permeten assegurar les condicions d'impermeabilitat indicades i que en demostren la viabilitat econòmica.

Així mateix, l'empresa promotora no explica els motius pels quals no accepta la proposta de l'IGME de derivar, mitjançant un bypass a la xarxa superficial que drena cap a Ibi, les aigües residuals en cas de fallada o d'operacions de manteniment de les infraestructures previstes. El seu pla d'emergència es limita a la construcció d'una bassa d'emergència, que resulta que és la mateixa que s'hauria d'utilitzar també com a depòsit de tempesta.

L'estudi d'EVREN de delimitació del perímetre de protecció també indicava que l'EDAR havia de situar-se en la divisòria hidrogràfica entre el barranc de la Batalla i la conca drenant cap a Ibi i la Foia de Castalla, condició que també incompleix el projecte presentat.

---

[1] Miró Pérez, J., "La Montaña alicantina: riesgos derivados de episodios de fuertes lluvias en los municipios de la Vall d’Alcoi i Foia de Castalla", en el marc del projecte Aguaceros de gran intensidad horaria, aguaduchos e inundaciones en áreas urbanas de las tierras alicantinas, de l'Instituto Interuniversitario de Geografía, en el marc del Pla Nacional del Clima (Ref. CLI98. Ministeri d'Educació i Ciència), coordinat por Gil Olcina, A. y Olcina Cantos, J.)

[2] Moltó Mantero, E., "Les pluges: quantitat i qualitat", Història d'Alcoi, Ajuntament d'Alcoi i Editorial Marfil, Alcoi, 2006.

[3] Moltó Mantero, E. i Miró Pérez, J., "Trombas de agua aisladas y dispersas en la provincia de Alicante", en Gil Olcina, A., Olcina Cantos, J. i Rico Amorós, A.M. (eds.), Aguaceros, aguaduchos e inundaciones en áreas urbanas alicantinas, Servei de Publicacions de la Universitat d'Alacant, 2004.

[4] Aquestos costos de manteniment i vigilància recauran sobre el conjunt de la ciutadania, ja que, tal com s'indica en la versió preliminar del Pla Especial, la depuradora i el depòsit d'emergència s'han de cedir "a favor" de l'Ajuntament.

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear