Al·legacions de Salvem al projecte (14)

Imatge presa de de la web Bioecología

CATORZENA AL·LEGACIÓ:

Pel que fa a l'Informe de Sostenibilitat Econòmica, observem el següent:

 A.- Previsión de evolución de la población en el municipio

a.    Les dades que s'empren són errònies entre 1900 i 1991. Entre les dues dates el creixement que ofereix l'estudi és de 3.316 habitants (de 54.044 a 57.360). La font citada és l'Institut Valencià d'Estadística (IVE). En realitat les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (obteses de la pàgina web de la Diputació Provincial d'Alacant: http://www.dip-alicante.es/documentacion/3demogr.asp?codigo=03009) assenyalen que el creixement de la població d'Alcoi entre les dues dates va ser de 32.526 (de 32.053 a 64.579).  Les conseqüències que s'obtenen d'aquesta evolució són, doncs, inapropiades.

b.    A partir de 1998 les dades ja són correctes, però no es justifica suficientment l'elecció d'aquesta data. De fet, des de 1998 (60.476 habitants) fins a 2003 (60.036) la població descendeix, es recupera posteriorment fins a 2008 (61.698), i torna a caure fins 2012 (60.837). Es tracta, doncs de variacions molt lleugeres (amb un màxim anual de 1'62 % i un mínim de -0'71 %) que mostren una situació d'estabilitat amb una lleugera tendència descendent. S'obvia que el màxim poblacional es va situar en 1987 amb 66.312 habitants. Vist amb aquesta perspectiva, el període dels darrers 5 anys de disminució no resulta rellevant ja que sembla molt clar que el descens significatiu es troba a la dècada posterior a 1988, amb una pèrdua de 5.863 habitants (de 66.312 el 1987 a 60.476 el 1998, -8'84 %) i una estabilització posterior.

c.    Les dades d'evolució percentual anual fins 1991 són incorrectes, així com el càlcul global entre 1998 i 2012. Es tracta, simplement, de la mitjana anual de la variació percentual. Caldria haver calculat la taxa de creixement anual acumulatiu. Segons el càlcul que presenta l'informe l'increment acumulat entre 1900 i 1991 és de 0'06% i entre 1998 i 2012 de 0'09%. En realitat, l'increment anual acumulat segons les dades de l'informe coincideix en el primer cas (0'06 %) però difereix notablement en el segon període (1998-2012) de 0'04 %. Amb les dades correctes, la taxa de creixement anual acumulatiu entre 1900 i 1991 és del 0'8 %.

d.    Amb aquests greus errors de fonts i metodològics els càlculs de projeccions (p.14) resulten completament invalidats. A més resulta inexplicable (i no hi ha cap justificació a l'informe) que en cap dels tres escenaris previstos (pessimista, tendencial i optimista) les dades de població no estimades (2008, 2009, 2010, 2011 i 2012) coincidesquen amb les reals.

e.    Com a conclusió es pot afirmar que tota l'anàlisi de previsió de l'evolució de la població és errònia i resulta supèrflua. Evidentment, qualsevol càlcul o estimació ulterior que partisca d'aquesta previsió és igualment erroni.

 B.- Estimación de la inversión

a.    Consta de 5 parts en les que es presenten, successivament, la definició de les obres d'urbanització, l'estimació del pressupost de la urbanització, la definició de les factories, l'estimació del pressupost de la factoria inicial i l'estimació total de la inversió.

b.    En general no hi ha cap estudi concret que permeta estimar adequadament els costos reals basant-se en les característiques específiques del terreny a urbanitzar. De fet, s'afirma que es calculen sobre la base d'altres actuacions. S'esmenten el Parc Estratègic de Vallada, Sant Vicent del Raspeig i el Pla d'Alzira i s'especifica que els costos per m² per parcel·la neta es troben entre 60 i 83,5 € (p. 15). Cap de les tres s'assembla ni per orografia ni per característiques específiques del sòl o el subsòl ni per proximitat a espais naturals protegits a les de la zona on està prevista l'actuació. Resulta especialment rellevant que cap de les tres s'han projectat sobre un aqüífer amb uns requeriments de protecció tan elevats. És sorprenent i impropi, per tant, estimar sobre aquestes bases els costos d'urbanització. De fet, els costos totals (tret de les assistències i les taxes) s'estimen en poc més 61€/ m² (11,4 milions/185.000 m²). És a dir, malgrat que s'indica que es difícil quantificar “un parque empresarial que se quiere singular y sujeto a una ATE, con los condicionants que la misma exige” (p. 15), els costos estimats se situen en la franja més baixa dels exemples adduïts. Si de cas, els condicionants de la mateixa suposarien uns costos superiors.

c.    No resulta estranya aquesta estimació atenent l'escàs rigor amb que es calculen els costos aproximats de cadascuna de les intervencions. Aquest apartat (p. 18) es troba plegat d'expressions de l'estil de “entendemos que con unos (..) € sería suficiente”, “lo cual nos daría” o “se podria quedar”. A més, la indefinició és absoluta pel que fa a la xarxa d'aigua, la xarxa elèctria i la xarxa de gas. En tots tres casos, s'indica expressament que no se sap d'on vindrà l'escomesa (electricitat i gas) o quin tipus de proveïment si propi o municipal (aigua).

d.    L'estimació del pressupost de la factoria inicial es limita a pressuposar costos estàndard de la construcció de les naus: “tendríamos que llegar hasta los 300 €/m²” per a la nau,  “rondaria los 30€/m²” per al pati, i “rondaria los 860 m²” per a oficines i laboratori (tot i que en aquest darrer cas el càlcul es fa sobre la base de 800 €/m²). Només s'estima el cost de la construcció de les naus, no hi ha cap estimació del projecte industrial. Resulta evident que si l'empresa es trasllada d'unes instal·lacions actuals al casc urbà de la ciutat que ronden els 8.000 m² a unes altres de 20.000 això suposa alguna cosa més que la construcció d'una nau amb un equipament estàndard. No s'estima el cost del trasllat de la maquinària actual ni tampoc de la nova maquinària. Resulta evident que aquest cost està molt lluny de resultar negligible, sobretot tenint en compte que és aquesta la principal justificació de l'empresa per a abordar una nova urbanització. De l'informe no es desprèn, per tant, en cap moment que hi haja una intenció ferma d'encetar un projecte industrial ja que els costos específics del mateix no estan contemplats.

e.    A l'estimació total sols apareixen justificats amb les estimacions aproximatives indicades abans els costos de la primera fase (31'5 milions €). La segona fase, quantificada en 29'4 milions, és una estimació sense cap tipus de justificació.

f.     El principal argument que ha emprat l'empresa per a justificar la ubicació a la partida de La Canal ha estat sempre que es tractava de terrenys de la seua propietat. Tanmateix, a l'estimació total de la primera fase s'inclou una partida de compra de terrenys de 10'7 milions d'euros. Si els terrenys han de ser finalment adquirits per la societat la necessitat de contemplar altres alternatives d'ubicació es fa encara més imperiosa. I si els terrenys són propietat d'algú o alguns membres de la societat promotora, podria entendre's que l'adquisició dels terrenys suposen una transferència de recursos propis de l'empresa a un particular, la qual cosa justificaria l'interès de la requalificació més enllà de l'execució o no d'un nou projecte industrial.

3   C.- Previsión de la creación de empleo

a.    Més enllà de la pertinència de la metodologia emprada i l'ús dubtós de les taules input-output i les estimacions genèriques que se'n deriven (destinades probablement a revestir amb un llenguatge pretesament tècnic aproximacions no justificades), la previsió de la creació d'ocupació és absolutament irreal. Es parteix d'uns càlculs d'impacte en termes monetaris que no troben cap justificació ni fàctica ni estimativa. Es podria calcular l'ocupació derivada de les obres d'urbanització i de construcció d'edificis, però no es pot establir cap càlcul sobre les activitats que van a implantar-se al nou espai. Per a fer aquest càlcul amb una mínima rigorositat caldria, almenys, estimar el projecte industrial a partir d'un bussiness plan que no s'inclou en cap apartat de l'informe. Hi haurà noves inversions que milloren els processos de fabricació i/o envasat del producte o es mantindrà estrictament el que hi ha ara? Tindrà la nova ubicació algun impacte previsible sobre la logística? Són solament un parell d'exemples de les desenes d'incògnites que presenta l'absència de l'esmentat bussiness plan.

b.    En aquestes condicions no sols resulta poc seriós fer estimacions sobre la quantitat de llocs de treball a mantindre o crear sinó, mes encara, la qualificació dels mateixos o de les sinergies que es crearan (p. 25).

4   D.- La falta de rigor de l'estudi de sostenibilitat econòmica és també molt evident quan s'analitza l'avaluació de l'impacte de l'actuació en les Hisendes públiques, on ni tals sols es fa una estimació aproximada dels costos d'implantació i manteniment de les infraestructures i serveis necessaris i on, simplement, es recorre al "ratio gasto corriente por habitante (638,69 €/hab) como referencia de los costes unitarios que deberá asumir la Hacienda local de Alcoi por la nueva población prevista por el nuevo proyecto". Una referència aquesta totalment inadequada i insuficient, sobretot si tenim en compte l'allunyament de la zona dels nuclis consolidats, la fragilitat i valor ambiental de l'entorn i, principalment, el risc de contaminació de l'aqüífer del Molinar. Ni tan sols s'avaluen algunes de les opcions previstes expressament per l'empresa, com per exemple la prolongació de les línies de l'autobús urbà d'Alcoi, el pla de vigilància ambiental o el manteniment i reposició dels sistemes de sanejament: canonades encamisades, recollida separativa d'aigües pluvials contaminades i no contaminades, depuració avançada d'aigües residuals... (cal destacar que la versió preliminar del Pla Especial indica que la depuradora i el depòsit d'emergència s'han de cedir "a favor" de l'l'Ajuntament).

[Recordeu que el text complet de l'escrit d'al·legacions de Salvem es pot consultar en aquest enllaç]

Twittear